|
BUTLLETÍ MONOGRÀFIC: ANIVERSARI VIOLETA PARRA
Avui, gràcies a que recordem el centenari del seu naixement i el cinquantenari de la seva mort, recuperem la vida i l'obra de Violeta Parra, "la única Violeta que nació de una Parra", segons Daniel Viglietti.
« Gracias a la vida que me ha dado tanto. Me ha dado el sonido y el abedecedario. Con él las palabras que pienso y declaro. Madre amigo hermano y luz alumbrando, La ruta del alma del que estoy amando.»
Quantes vegades hem cantat i escoltat la cançó! Mentre busquem les paraules adequades per fer-vos arribar un sentiment que esperem compartit, ens venen al cap. Els grans aniversaris poden servir per recuperar esdeveniments, persones, històries... que nosaltres individualment o el conjunt de la societat teníem arxivades en un racó llunyà de la memòria.
Avui, gràcies a que recordem el centenari del seu naixement i el cinquantenari de la seva mort, recuperem la vida i l'obra de Violeta Parra. I us la fem arribar aquesta setmana de primavera en què algunes i alguns gaudireu d'uns dies de descans perquè així disposareu de temps per llegir-la i escoltar-la. Aquelles i aquells que teniu més anys segur que les seves cançons us portaran molts records i a les persones més joves, ens agradaria que aquest butlletí fos una eina perquè la descobriu. I a través d'ella els autors i autores del continent americà que la dominació cultural neoliberal intenta fer fora del nostre món.
Nina Salinas, poeta xilena, en el seu article la presenta així: «Ella representa la dona humil llatinoamericana, plena de talent, en un món masclista i patriarcal, on les dones i els pobres no tenien drets i eren utilitzats només com força de treball i per parir fills per a seguir el sistema de dominació imperant». I diu la poeta: «Y mis manos son lo único que tengo,Y mis manos son mi amor y mi sustento»; quina autodescripció! No us recorda aquell cartell «Mis manos, mi capital»?
Miquel Àngel Sòria ens recorda com un dels seus germans, el Nicanor, ens la presentava: «Jardinera, vocera, costurera. Bailarina del agua transparente. Árbol lleno de pájaros cantores. Violeta Parra./.../ Porque tú no te vistes de payaso. Porque tú no te compras ni te vendes.Porque hablas la lengua de la tierra. Viola chilensis».
Antonio Gómez, ens situa l'impacte que tenien les seves cançons a l'Espanya franquista dels anys 60 i 70. : «/ .../ les grans lluites populars necessiten la seva banda sonora i els seus himnes. En aquella Espanya la tasca de crear-les els hi va tocar als cantautors/.../ Resultava que aquelles composicions de la llunyana cantora xilena, que poc a poc vam saber qui era, era ens identificaven, conferien un sentiment d'unitat i ens donaven forces».
«Me gustan los estudiantes porque son la levadura del pan que saldrá del horno, con toda su sabrosura» o « Me mandaron una carta por el correo temprano y en esa carta me dicen que cayó preso mi hermano y sin lástima con grillos por la calle lo arrastraron, si» o «Quisiera tener un hijo
brillante como un clavel, ligero como los vientos, para llamarlo Manuel y apellidarlo Rodríguez,
el más preciado laurel»
En aquest moment de tantes pors i incerteses, però també d'il·lusions compartides, creiem que alimentar-nos i recuperar les paraules i la música d'aquesta gran dona artista ens lliga a un passat (que no sempre fou millor) i ens permet projectar-nos amb força al futur. Gràcies a la Nina, al Miquel Àngel, al Gabriel i a l'Antonio per ajudar-nos a aquest petit reconeixement.
Totes les imatges d'aquest butlletí son imatges de la vida de Violeta Parra o obres d'art seves.
Bona lectura i bona setmana!
|
