«El poble és el meu esforç i el vostre esforç, és la meva veu i la vostra veu»
Miquel Martí i Pol
Aquesta frase la vam utilitzar al butlletí de fa un any, però l'hem convertida en títol perquè resumeix el moment que vivim.
Avui fa un any que la gent va demostrar la seva capacitat d'organització i de resistència. Vam deixar de ser gent per convertir-nos en poble. Veïnes i veïns, de diverses idees polítiques, de diverses llengües i orígens, de diverses edats ens vam organitzar per exercir un dret que és el de manifestar l' opinió. Però més enllà, ens van organitzar per defensar aquest dret. Vam exercir els valors republicans de la llibertat i la fraternitat. I va representar un fantàstic aprenentatge per a molta gent, perquè, com diu el poeta: «Per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures, i qui ha sentit la llibertat té més forces per viure»
I també vam conèixer de primera mà la força repressiva i brutal de l'estat. Sobre les persones però sobre les escoles. Una violència clara, perquè els centres educatius representen espais de debat i de reflexió de les idees, i a cop de mall les van destrossar. El «a por ellos» ressona encara als nostres cervells. I potser moltes persones es van adonar que aconseguir la República no era només qüestió de voluntat, que també, sinó que caldria més organització i molta intel·ligència política.
Després va venir el dia 3, el poble al carrer, amb serenitat però amb profunda convicció democràtica.
I després el discurs del Borbó, 155, noves eleccions.. i moció de censura al govern de Rajoy. I les actuacions d'un poder judicial que ha deixat al descobert el que molta gent ja havia patit, i és que al 78 no es va fer net i ocupant llocs de gran responsabilitat a la magistratura o en els cossos policials ens trobem personatges defensors i admiradors de la dictadura franquista.
Si bé nosaltres parlem de la situació a Catalunya, volem recordar altres presos i exiliats per raons d'opinió. Això no va de defensar la independència sinó de democràcia.
Vam estar al carrer i vam viure els fets. No entenem que s'acusi als líders de moviments socials, Òmnium i ANC o a polítics del govern de rebel·lió i sedició. Els primers a entrar a la presó, aviat ja fa un any que hi són. Presó preventiva-en diuen- Sense cap judici!! Això té un nom concret i és venjança. Un estat autoritari i repressiu.
Deia ahir Javier Pérez Royo, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, que «El código penal es la Constitución en negativo».
Una majoria de la població reclama la llibertat dels presos. I reclama el dret que hem de tenir com a subjecte polític a decidir el nostre futur. Cal fer Política en majúscula. Cal valentia política i no mirada curta centrada en properes eleccions. Cal aplegar moltes opinions al voltant d'uns punts bàsics que es consensuïn.
I sabem que no és senzill però cal aconseguir-ho.
El «No tenim por» de la gent al carrer, s’ha de transformar en propostes polítiques que apleguin tota la força del sentiment però sobretot la intel·ligència col·lectiva per avançar cap a la República Catalana.
