Procés de reflexió col·lectiva sobre el model de gestió de les fàbriques de creació i, en especial, de La Escocesa. La particularitat del cas de La Escocesa, que parteix d’una iniciativa privada i es redirigeix cap a un recurs comú, s’utilitza com a cas d’estudi per generar una discussió al voltant dels models de gestió cultural.

Els dies 12, 23 i 24 de maig, La Escocesa organitza les jornades de reflexió col•lectiva sobre el models de gestió d’una fàbrica de creació i, en especial, de La Escocesa mateixa. El programa, comissariat per Oriol Fontdevila i Enric Puig Punyet presenta diverses taules rodones i xerrades a càrrec de Santiago Eraso, Jesùs Carrillo i representants d’espais creatius de Barcelona, així com la creació comunitària d’un arxiu sobre La Escocesa.

Actualmente se han colado en nuestras conversaciones sobre la pedagogía y el arte términos como práctica Social, arte participativa, arte colaborativa, entre otros, dejando en un espacio confuso aspectos relacionados con el rol del artista en la sociedad, la autoría en trabajos participativos y los métodos de trabajar sanamente en una comunidad. Partiendo de esta porblemática, se propone un encuentro formativo para artistas, educadores, investigadores y mediadores que busquen profundizar en el tema de la participación, la pedagogía y la mediación en la práctica artística.

En seis sesiones se crearán mesas de trabajo conformadas por los participantes e invitados, focalizadas en el intercambio de ideas, recopilar experiencias  y metodologías que traten de responder a cuestionamientos que surjan de las experiencias de los participantes. Las preguntas y respuestas obtenidas serán parte de una publicación que viene gestándose desde el 2016 en mesas de trabajo (como ésta), que se han dado en otros contextos.

LA ESCOCESA AL CASTELL
DE MONTJUIC
"PRÒXIMA INAUGURACIÓ"
A LA NIT DELS MUSEUS

Per la Nit dels Museus d’enguany, La Escocesa presenta al Castell de Montjuïc el projecte Pròxima inauguració, presentació irònica de la falsa propera inauguració d'un centre comercial al Castell com a resposta d'un símbol monumental desproveït de contingut i actualitzant en la imposició d'un nou significat acord amb les noves formes de violència que estan practicant en totes les ciutats des del triomf del neoliberalisme i la neocolonització. Daniel de la Barra instal·larà a les façanes adjacents de l'entrada principal del Castell dos grans cartells publicitaris anunciant la propera obertura.

En paral·lel, es distribuirà una petita publicació que reinterpreta el Boletín mensual de la Sociedad de Atracción de Forasteros, revista històrica impulsada per membres de la burgesia catalana que va contribuir a transformar la realitat urbana en clau turística per a desproveir-la de les seves càrregues socials i resignificar-la com un símbol merament identitari i icònic. La publicació promocionarà la posició estratègica del Castell com a centre comercial i presentarà irònicament les diverses propostes artístiques que s’hi exposen i que funcionen com a elements d’atracció del visitant.

Munició, de Marina Rubio, és una instal·lació de peces cilíndriques de fang negre que simbolitzen una trajectòria fragmentada dels projectils llançats pels canons del Castell. La proposta estableix una analogia entre el canó d’artilleria i la màquina extrusora de fang, relacionant la trajectòria del projectil amb els bombardeigs a la població exercits des del Castell en diverses etapes en què va estar militarment actiu.

Zosen Bandido ha creat figures de nahuals, criatures mesoamericanes que destaquen per la seva capacitat de transformació: pel dia tenen aspecte de persona i per la nit es converteixen en animals o figures fantàstiques. A través d’aquestes figures, Zosen vol donar comptes simbòlicament de les múltiples significacions del Castell de Montjuïc.

Juan David Galindo, a través d’una reforma falsa dels murs del Castell, subratlla la doble accepció contemporània de la paraula mur, dos règims que funcionen com a dues cares de la mateixa moneda. Avui, el mur de Facebook es sobreposa a l’accepció corrent de mur com a separació i clausura. Galindo explora el concepte de guerra perpètua i la seva relació amb les xarxes socials i en general internet.