|
|
 |
Programa de Seguiment de Papallones de Catalunya, Andorra i Balears |
 |
Butlletí trimestral del CBMS |
Núm. 3 - Juliol 2022 |
Fenologia, extrems climàtics i jardins de papallones Ens trobem davant d’una sequera molt severa per segon any consecutiu que afecta la biodiversitat en molts aspectes. Un avançament de l’estiu amb les consecutives onades de calor a finals de maig, mitjan juny i inicis de juliol ha provocat un avançament en moltes espècies, fent que localment durant el juny hi hagués unes setmanes de bonança amb localitats que tenien registres de rècord, però que aviat donessin pas a un juliol amb molta menys riquesa i abundància de papallones, amb molts menys recursos florals. En aquest tercer butlletí hi trobareu les notícies destacades d’aquest segon trimestre de 2022. |
|
Presentem la guia “Com fer un Jardí de Papallones” |
Aquest juliol ha sortit a la llum la guia “Com fer un jardí de papallones”, un producte de l’equip de recerca en papallones del Museu de Ciències Naturals de Granollers, distribuït per Garden Birds. |
| Aquesta guia ens dóna tota la informació necessària per a afavorir la presència de papallones en jardins urbans i periurbans. És en format desplegable, molt pràctica de portar, molt completa, didàctica i amb informació molt rigorosa! Presenta dibuixos de gran qualitat de les 40 espècies de papallones més comunes en ambients urbans i periurbans, així com les erugues d'algunes d'elles i les seves plantes nutrícies. També ens explica els trets principals de les papallones i les causes del seu declivi. A més, la guia ens mostra l’estreta i molt rellevant relació que s’estableix entre les papallones i les plantes de les quals depenen. L'apartat més pràctic de la guia és el que descriu com fer un jardí de papallones i llista fins a mig centenar de plantes nutrícies i una trentena de nectaríferes autòctones necessàries per a les papallones. |
|
|
|
|
|
|
El 7 de juliol es va fer l’acte de presentació d’aquesta guia al Parc de les Olors del Serrat, que també n’és col·laborador, així com el Celler Credo i Descobrir Catlaunya. Les il·lustracions són de Martí Franch i David Riera, i el disseny gràfic de Lluc Julià. La podeu comprar físicament al Museu de Ciències Naturals de Granollers, al Parc de les Olors del Serrat i a Oryx: | |
| |
|
|
|
|
|
|
Ajut a la Dona Naturalista concedit per la Institució Catalana d’Història Natural |
Aquest any, la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN), ha decidit premiar amb l'Ajut ICHN a la Dona Naturalista a Clàudia Pla-Narbona Leon pel projecte: "Beure del fang: Estudi dels abeuradors de papallones a Catalunya" |
 |
El projecte pretén aprofundir en aspectes poc estudiats del mud-puddling a Catalunya, un comportament que duen a terme algunes papallones, i altres insectes, consistent en adquirir sals minerals i nutrients que es concentren en tolls enfangats, marges de rieres, fruita podrida, excrements, carronya i, fins i tot, suor. Aquesta conducta genera un efecte de crida que determina que en algunes zones s'hi formin agrupacions de molts individus, anomenats "abeuradors de papallones". Aquest comportament s’ha observat i estudiat sobretot a regions tropicals, però a la regió mediterrània encara hi ha un gran buit de coneixement. Aquest treball, doncs, pretén aportar informació nova com: quines espècies el duen a terme i quines no, fins a quin punt es potencia quan hi ha onades de calor, i si l’origen d’aquest comportament a la regió mediterrània podria relacionar-se amb una necessitat d’hidratació en períodes de sequera. |
|
Participem en el projecte europeu SPRING per testar la metodologia del futur seguiment de pol·linitzadors Durant els anys 2022 i 2023 es desenvoluparà un projecte finançat per la Comunitat Europea (CE), denominat SPRING, que té com a objectius principals incrementar el coneixement sobre insectes pol·linitzadors als estats membres de la CE, així com testar la metodologia proposada pel futur seguiment europeu d’aquests insectes, i com a resposta al greu declivi que sembla que estan patint els insectes pol·linitzadors en diferents regions d’Europa. D’entre les tasques que s’han de dur a terme, la primera se centra en l’expansió i consolidació de xarxes de seguiment de pol·linitzadors, inclosos els programes BMS. Com a feina de camp, durant aquests dos anys a Espanya s’ha d’implementar una xarxa de seguiment d’una vintena d’estacions, on es mostrejaran periòdicament tres grups d’insectes pol·linitzadors, les abelles, els sírfids i les papallones diürnes, amb l’ús de trampes cromàtiques. Dins d’aquest projecte, hi ha també un mòdul per implementar un seguiment de papallones nocturnes, basat en trampes de llum. A Espanya s’han establert cinc estacions de mostreig, quatre de les quals a Catalunya i amb participació de col·laboradors del CBMS. |
|
L’Observatori del Patrimoni Natural |
El 6 de juliol es va presentar a Barcelona l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. Aquest esdevé un òrgan aglutinador de diferents entitats i institucions que pretén posar ordre a les ingents quantitats de dades i coneixement que es generen a Catalunya a través de molts projectes que s’hi realitzen. Entre aquestes, el Museu de Ciències Naturals de Granollers hi juga un paper rellevant. Les dades de seguiments de ciència ciutadana com el CBMS seran, doncs, una de les bases sobre la qual se sustenta aquest nou organisme. L’observatori té projectes propis però pretén dedicar-se a l’estudi de les distribucions i poblacions de les espècies, les seves tendències, les pressions i sensibilitats que aquestes tenen i quines mesures de conservació es proposen per actuar. Entre els productes que se’n treuen hi ha el Living Planet Index de Catalunya, que es calcula per diferents tipus d’ambients i que mesura la tendència general de les poblacions d’animals salvatges a partir de sèries llargues. El CBMS és el programa de seguiment de fauna més longeu a casa nostra, i conjuntament amb el Seguiment d’Ocells Comuns de Catalunya constitueixen un gruix fonamental per al càlcul d’aquest indicador. |
 |
|
|
10è Dia de les Papallones |
Durant aquest estiu es celebra el desè Dia de les Papallones arreu del territori català. |
| Desenes de voluntaris del projecte CBMS obren les portes als seus transsectes per fer visites explicatives del projecte i de la biologia i ecologia de les papallones. Aquest any ja hi ha participat més de 250 persones. La iniciativa va començar l’any 2012 com a proposta per establir un canal entre els voluntaris del CBMS i la ciutadania, amb la intenció de fer visible la feina feta per a animar a noves persones a participar-hi i difondre la importància de conservar i observar les papallones. Encara queden algunes sortides per fer a l’agost: | |
|
|
|
|
|
|
|
Publicacions científiquesCom afecta la meteorologia i els extrems climàtics al creixement poblacional de les papallones? |
Publiquem, en col·laboració amb investigadors del Servei Meteorològic de Catalunya, un nou treball a la revista Oecologia en què analitzem les respostes poblacionals de les papallones a diferents esdeveniments climàtics. Hem utilitzat dades de 78 espècies en 146 localitats en dues regions bioclimàtiques. L’article conclou que les dinàmiques poblacionals de les papallones són fortament dependents dels règims de temperatura i precipitació anuals, amb diferències segons la regió climàtica i, fins a un cert punt, segons el voltinisme de les espècies. També s’observa un efecte molt important de la denso-dependència, el qual és adient per explicar en alguns casos les explosions i els cracs poblacionals. |
| |
|
|
|
|
|
|
|
La plasticitat fenològica de les papallones respecte al clima explica les seves tendències poblacionalsRecentment, l’àrea de recerca en lepidòpters del Museu de Ciències Naturals de Granollers hem publicat aquest article a la revista Proceedings of the Royal Socienty B, on s’aprofundeix en els canvis fenològics que estan experimentant les papallones a la xarxa CBMS i com aquests canvis afecten l’abundància de les poblacions. S’han utilitzat dades de 59 localitats del CBMS a Catalunya i Andorra, on les poblacions han estat monitoritzades durant un mínim de 10 anys. Per cada localitat s’han calculat també dades climàtiques per relacionar-les amb la fenologia. |
| La capacitat de les espècies d’adaptar el seu calendari biològic en funció del clima podria ser un tret adaptatiu que permetria a les papallones mantenir una major sincronització amb el seus recursos tròfics. Tanmateix, les espècies amb una menor capacitat d’avançar o endarrerir el moment del vol en funció del clima poden ser les més vulnerables i amenaçades pel canvi climàtic degut a la pèrdua de sincronia amb les plantes de les quals depenen. |
|
|
|
|
|
|
|
|
Prospeccions de papallones diürnes en perill d’extinció. Revisió de la distribució i estat de conservació de Zegris eupheme i Boloria eunomia a Catalunya |
L’adaptació dels criteris IUCN per a papallones diürnes a nivell regional de Catalunya ha resultat en una llista de 46 espècies amenaçades, amb diferents nivells de coneixement sobre la seva biologia i la distribució. D’entre aquestes espècies, l’aurora dels guarets (Zegris eupheme) i la donzella de la bistorta (Boloria eunomia), dues papallones amb poques dades històriques en l’àmbit català, la majoria provinents de col·leccions entomològiques, apareixen amb la categoria d’En Perill (EN). |
 |
Durant el 2021 s’han organitzat dues prospeccions durant el pic del seu període de vol per actualitzar i precisar la distribució de totes dues. L’aurora dels guarets s’ha trobat solament en una localitat de la Ribera d’Ebre i avui en dia es troba en estat crític a Catalunya. La donzella de la bistorta, en canvi, es troba en una millor situació de conservació. S’ha pogut constatar que les escasses poblacions conegudes històricament romanen presents a data d’avui i, d'altra banda, s'han localitzat noves poblacions en força localitats de l’Alt Urgell i est del Pallars Sobirà. |
|
|
Les condicions bioclimàtiques locals de les poblacions determinen l’estabilitat de les comunitats de papallones a escala continental |
Un tema central en ecologia és entendre quins factors afecten l’estabilitat de les comunitats, especialment en el context actual de pèrdua de biodiversitat i de canvi climàtic. El treball publicat a la revista Global Ecology and Biogeography avalua si les condicions locals en relació al rang tèrmic d’una espècie influeixen l’estabilitat de les comunitats de papallones a una escala continental. |
| |
|
|
|
|
|
El treball es basa en una anàlisi de 876 comunitats de papallones (que inclouen 157 espècies) monitoritzades en projectes BMS a Catalunya, UK i Finlàndia entre 1999 i 2017. S’obtenen els següents resultats: per una banda, les espècies que ocupen diferents extrems del seu rang tèrmic responen de forma diferent a les anomalies tèrmiques, provocant sobretot fortes davallades poblacionals als marges càlids de les espècies. A més, les poblacions són particularment sensibles a les anomalies positives, un resultat que suggereix que són les onades de calor les que tenen uns efectes més forts sobre la dinàmica poblacional de les papallones. Finalment, es confirma que efectivament hi ha una major estabilitat en comunitats amb més espècies, i també en comunitats amb majors abundàncies poblacionals. |
|
|
Altres projectes en curs |
Estudi de les poblacions de Brenthis hecate al Moianès |
Aquest estiu s’està duent a terme un estudi sobre la perlada de la filipèndula (Brenthis hecate) a la comarca del Moianès, una papallona amenaçada catalogada com a Vulnerable (VU) que depèn exclusivament de la filipèndula (Filipendula vulgaris). A Catalunya, el límit de distribució meridional d’aquesta papallona se situa en aquesta comarca, concretament al municipi de Castellterçol, on se’n coneix una sola població. L’European Butterflies Group, que forma part de Butterfly Conservation, ens va concedir un ajut per estudiar més a fons aquesta espècie en aquesta regió. |
| |
|
|
|
|
|
|
Prats de pastura a l’Alt Pirineu Enguany s’està duent a terme un projecte d’avaluació de la biodiversitat en prats de pastura sub-alpins al Parc Natural de l’Alt Pirineu. Aquest s’emmarca en la subvenció als espais naturals de Catalunya, als hàbitats i les espècies 2022 i esdevé un projecte multidisciplinar entre l’avaluació de la flora, les papallones diürnes i la socio-ecologia de ramats. Aquest projecte vol comparar la biodiversitat en dues valls properes que estan gestionades de forma diferent, amb una gran diferència en el nombre de caps de bestiar i temps de residència d’aquests. L’estudi tracta d’indagar quines són les situacions més beneficioses per a la biodiversitat i els seus indicadors, i serveix com a base per a la construcció d’un protocol d’avaluació de prats de pastura. |
| Les comunitats de papallones de prats de pastura es poden veure molt afectades segons la situació local i històrica, ja que són molt dependents de l’abundància de recursos. Així, la proposta s’emmarca en la necessitat de copsar els efectes que té la sobrepastura per un cantó i els processos d’emmatament per l’altre, estimant quines són les situacions intermèdies més o menys beneficioses per la biodiversitat. |
|
|
|
|
|
|
|
Moltíssimes gràcies a tothom per difondre el projecte i per ajudar a fer créixer la xarxa de voluntaris i col·laboradors. Ens podeu seguir a twitter i a la web. |
|
El CBMS forma part del Grup de Recerca de Biodiversitat i Bioindicadors (BiBio) del Museu de Ciències Naturals de Granollers. |
|
|
|
