Estimades persones:

Ahir a la nit em vaig topar amb la idea que "les terceres coses" són essencials per als matrimonis, objectes o pràctiques o hàbits o per a les arts o institucions o jocs o éssers humans, que proporcionen un lloc de goig i satisfacció. És el poeta Donald Hall, escrivint un meravellós assaig titulat "The third thing" que va aparèixer en les pàgines de la revista Poetry en 2004.

Serà potser que la substància de la felicitat quotidiana, d'aquesta alegria o gratificació genuïnes no passa tant per trobar la quadratura del cercle, sinó per deixar de mirar-nos el melic (1) i entre congèneres (2), per a dirigir la nostra mirada més enllà (3) en la mateixa direcció. I jo us proposo unir-vos a aquesta tercera cosa, que és la sobretaula i el pa, fruit de la unió entre Liliana Díaz i Xavi Barriga, fundador de les fleques Turris. En el vídeo de capçalera podeu veure'ls treballar conjuntament. La càmera de l'Elda Ortiz és la tercera cosa en aquest cas.

Després de la multitudinària inauguració de "Sobremesa", repetim el berenar en privat, per a collectors de la galeria dimarts vinent 26 de juliol a les 19 h. Per a poder gaudir també del compartir, de la conversa, de mullar el pa, del cava ple de bombolles...

Les nostres estimades persones que ja formen part del programa anual de col·leccionisme assequible estan convidades a unir-se a aquest festí i aquelles que vulguin subscriure's ara, també.
 

 👉 Avui, per a mi, la tercera cosa és la poesia, un vent de l'est i el carmí de la meva estimada Sara Agudo Millán, que m'ha portat fins al Cantàbric del meu cor, amb les seves marees i tots els permisos de Serrat. Demà s'inaugura la fira Artesantander on presentem “Registres de recital”, una sèrie de dibuixos a partir del moviment dels llavis pintats en recitar. Aquest projecte vincula els registres amb l'interès de Sara per la performance i els mitjans sonors.

El rastre dels seus llavis en moure's és una altra forma que genera el poema en dir-se, sense que el so sigui emès per la veu. Aquesta sèrie de 12 làmines ha estat realitzada a partir de poemes d'Hugo Mujica, el poeta argentí que va estar set anys en silenci sense pronunciar una paraula, després que Allen Ginsberg li presentés al guru Swami Satchidananda als anys setanta. El seu silenci va començar una setmana després d'assistir al festival Woodstock. La poesia d'Hugo Mujica va néixer en aquest silenci. Com a mostra, un poema.
 

El sol se'n va a dormir
i tot sembla en suspens
com per a anunciar
un secret.
No n'hi ha prou amb tancar els llavis,
al silenci cal escoltar-lo,
deixar que ens digui ell,
allò que de nosaltres callem.
 

👉 És un plaer tenir en residència aquest estiu a l'artista estatunidenca Lynn Marie Kirby. Amb ella és fàcil saber apreciar les terceres coses. Al seu costat tot és aprenentatge, obertura, connexió, possibilitat. Lynn intenta deixar una petjada lleugera. I és meravellós seguir-li els passos. M'explica com en els seus projectes traça topografies emocionals, com ha basat la seva pràctica en l'escolta i l'atenció, com ella acaba trobant la seva forma, com la forma apareix... Lynn explora la percepció corporal ampliada més enllà d'allò visual i auditiu, per a implicar el públic en la història de determinats llocs. Per això està recorrent a peu el barri de Sant Antoni i la ciutat de Barcelona, per això està escrivint un diari durant la seva residència.

Al seu text "Highway", escrit en l'estrany 2020 a petició de SFMOMA, és meravellós acompanyar-la al funeral del seu pare, reconèixer-se en el valor dels llençols heretats, sortir de passeig amb ella per la Badia de San Francisco, l'Alhambra, Venècia, Istanbul... O llegir sobre el record de la seva amiga, la pintora i poeta, Etel Adnan, que parlava també del silenci: "Els signes són aquí com un excés d'emoció. Els signes són allò no dit".

Estic molt contenta i molt agraïda que Lynn i Lili hagin acceptat tancar la temporada amb una performance internacional, intergeneracional i intersubjectiva el dijous 28 de juliol a les 19 h. Jo escolto, tu m'alimentes proposa un moment de trobada entre les dues artistes en un intercanvi mutu mitjançant la paraula, el silenci i l'escolta. Veniu, serà molt especial.
 

👉 Avui m'acomiado amb un procés universal que normalment és invisible i succeeix en silenci: el de la creació. BECOMING és un curtmetratge de l'artista holandès Jan van IJken sobre la miraculosa gènesi de la vida. Amb gran detall microscòpic, ens fa testimonis de la "creació" d'un tritó alpí en el seu ou transparent, des de la primera divisió cel·lular fins a l'eclosió. Una sola cèl·lula es transforma en un organisme viu complet i complex, amb un cor que batega i un torrent sanguini. És meravellós.

Amb amor,
Chiquita