Un mes sencer per a fer dissabte 🍓

Estimades persones:

Ho hem aconseguit. Semblava impossible però després del cansament de la mascareta, les quarantenes, els tocs de queda, les PCR, els contagis (en el millor dels casos amb símptomes lleus) i la bíblia en vers, hem aconseguit arribar fins aquí amb un àpex de seny. I avui, dissabte 31 de juliol de 2021, ho celebrarem. Perquè ens ho mereixem i perquè el dissabte és el dia en què faig el que vull. Ho reivindico religiosament totes les setmanes a través d'Instagram (excepte causa de força major o ressaca de campionat), compartint fotografia, cinema i altres formes de cultura com a dosis necessàries de descans i de plaer, donant la volta a l'expressió catalana "fer dissabte".

Fins ara no sabia que aquesta dita prové de quan per aquí s'expulsava als jueus. Com sabeu, "fer dissabte" és la forma popular que en català s'utilitza per a referir-se a netejar la casa, ordenar les coses, passar l'aspiradora... En la religió jueva, el dissabte (Shabat) es reserva justament com a dia de respecte en què no es fa res que impliqui una acció manual. Davant l'homogeneïtzació de creences que van imposar els Reis Catòlics, algunes persones van optar per la conversió forçada al cristianisme, mantenint en secret el seu credo jueu. I una manera de demostrar que eren "bons cristians" consistia a trencar el precepte del dissabte, airejar la casa i provar així enfront de tot el veïnat que realment havien deixat enrere la seva religió anterior. D'aquí, "fer dissabte".

Al marge de les creences i del que s'arriba a fer en el seu nom, les meves raons sabatines són unes altres: aquí es respecta el descans per a trencar amb la rutina, donar-se als plaers mundans, oxigenar cos i ment, posar els quefers en guaret, esmorzar i tornar-se al llit o fer la migdiada de demà i de tarda. Tot això, a dues mans si es pot. Així que us proposo preparar-nos per a un agost de dissabte, per a unes vacances on sacsejar-nos el tedi pandèmic, fer punt despullades, comptar els grans de sorra que hi ha en un cm³ si us fa il·lusió o prendre un cigaló a qualsevol hora del dia.

Si ens cuidem sense oblidar que la vida també és això (parar, descansar, gaudir), tindrem més motius per a seguir surfejant el seny. Com aquesta fabulosa parella de la foto de capçalera, que protagonitzava el #ferdissabte d'avui però incompleix les normes puritanes de publicació d'Instagram (deixem el debat per a un altre dia, que no em vull incomodar). Elliott Erwitt va prendre la imatge en una colònia nudista de Kent (Anglaterra) el 1968. Trieu destí i endavant amb tot. Si cliqueu la imatge, teniu més d'aquest gran fotògraf per a delectar-vos i, a continuació, altres idees per a elevar el dolce far niente al nivell del cel durant les vacances.

👉 El meu estimat Yannick Sánchez ha traslladat el seu taller a la galeria durant l'estiu per a desenvolupar el projecte "Títol de l'exposició" en el marc del certamen Art Nou per a joves talents. Yannick ho té clar i així ho celebra també. Per a ell, l'art se situa en aquest terreny del dissabte. A ell dedica el seu temps lliure, perquè ha de treballar en una altra cosa per a guanyar-se la vida i perquè li té tant de respecte que no podria sotmetre-ho a la pressió del "haver de". Per això prefereix fer el que vol i fer-ho bé, però a la seva manera. Entre els seus artistes referents està l'enfant terrible del neoexpressionisme alemany, Martin Kippenberger, que aquí retrata.

Kippenberger va marcar la dècada dels vuitanta posant en dubte els convencionalismes més seriosos del discurs artístic amb gran ironia. La seva obra va reconstruir una lògica desconcertant, jugant amb referències inapropiades, barrejant símbols irreconciliables i utilitzant títols desmesurats o xocants amb el propòsit de cridar l'atenció o parodiar els grans discursos de l'art. Era la seva manera de realitzar una crítica àcida i jocosa de l'entorn quotidià. Yannick se sent protegit per les seves oracions i així com ell, s'agafa literalment alguns clixés i imatges del seu entorn, amb els quals qüestiona l'àmbit artístic i social que li ha tocat viure i a si mateix dins d'ell. Aquest mes d'agost, el trobeu a dies preparant la inauguració de clausura del pròxim 1 de setembre a les 19 h. Podeu fer-li una visita si esteu a Barcelona.

👉 A banda del descans, el plaer és l'altre gran eix dels meus #ferdissabte. El plaer com a pràctica subversiva (perquè ja no es porta o per portar la contrària) és la meva resposta natural a la seva persecució, al fet que estigui mal vist, al fet que no entri dins de les lògiques del voraç capitalisme excepte per a vendre'ns gadgets. Visitant el projecte fluent a Santander vaig donar amb aquest meravellós Sex as Care and Other Viral Poems, el primer llibre que Pedro Neves Marques publica sota el segell de Pantano Books. Dos conjunts de poemes escrits entre 2017 i 2019 que abasten les seves geografies biogràfiques: des del Brasil i Lisboa fins a Londres i Nova York.

Gestos tragicòmics en vers lliure poblen la poesia de Neves Marques que es mou amb honestedat entre la profunditat d'anàlisis socials o la qualitat tàctil del record. Poesia, cures i cultura queer s'ordenen en espais d'intimitat on es posen a prova el gènere, l'amor, el sexe, la confiança i les experiències desiguals. Estimades persones, llegir i cardar haurien d'estar coberts per la seguretat social, així que doneu-los un espai conscient en les vostres vides aquest estiu. Segur que se us venen al cap idees fabuloses.

🍓 I avui m'acomiado amb una pel·lícula intrínsecament feliç, que és a més una de les més llargues de la història. El cineasta lituà Jonas Mekas recopila en As I Was Moving Ahead Occasionally I Saw Brief Glimpses of Beauty els vídeos casolans filmats per ell al llarg de 30 anys. Gairebé cinc hores d'imatges on es recrea la seva pròpia vida i la de la seva família i ens fa partícips d'aniversaris, primers passos o de la bellesa de la calor de l'estiu en recollir maduixes salvatges.

A més, Mekas aporta la seva pròpia visió i idees del que estem veient en una pel·lícula documental en la que "ningú mai discuteix o es baralla i les persones només s'estimen", en paraules del propi artista. L'he trobat a YouTube amb subtítols en castellà. Gaudiu-la, teniu un mes per a veure-la. Feliç dissabte, feliç agost.

Amb amor,
Chiquita