Jugant bé, mai es perd 🏓

Estimades persones:

Què tal la tornada? És un moment delicat aquest, veritat? Perquè al final d'agost, segons com hagi anat la cosa, sembla que el record del mes en què decidim fer dissabte diàriament comença a esvair-se de la nostra pantalla mental com un somni en despertar. I jo em pregunto si els banys al riu, la mar o la piscina, les llargues migdiades, les lectures a l'ombra dels pins, els gelats a qualsevol hora i les vetllades fins a les tantes, contant històries per a no dormir, van ser reals o només van desaparèixer amb la fugacitat de les perseides. Per això, prefereixo continuar mirant una estona més al cel i preparar-nos per a la pluja d'estrelles amb la qual inaugurem temporada, perquè arriba un mes de setembre amb les mans plenes.

Aquesta setmana tornem amb la inauguració de clausura de Títol de l'exposició, el projecte que Yannick Sánchez ha estat desenvolupant durant l'estiu per al certamen Art Nou de talent emergent. I en dono fe que s'ho ha pres de debò, complint tots els requisits per a convertir-se en un bon artista emergent al peu de la lletra. Serà el dimecres, 1 de setembre a les 19h, quan Yannick ens doni la benvinguda a l'univers que ha creat plagat de referències i ironia sobre la vida, l'art i el que moltes vegades queda enmig de tots dos (que sovint es tradueix en dubte, ansietat o inseguretats però també en il·lusió, convicció i compromís). Apuntin-se en aquest link, per favor, i veniu a celebrar amb ell. The artist will be present.

A continuació, algunes altres idees per la rentrée.

👉 El dissabte 4 de setembre a les 18h donarem per conclosa la mostra més breu que ha albergat aquesta habitació amb unes pales. A manera de pachanga ping pong, Yannick ens convida al comiat de la seva expo fent una de les coses que més li agraden: jugar. Inspirat per l'artista eslovac Július Koller (1939-2007), a Yannick també li interessa l'aspecte lúdic del ping-pong. Igual que Koller va ser convidat a exposar en la Galerie der Jungen de Bratislava en 1970 i allí va instal·lar una taula per a jugar amb el públic, ara ell fa el mateix, al seu estil, per a tancar aquesta aventura. Us podeu apuntar a jugar amb o contra ell en aquest enllaç.

👉 I si no podeu venir a cap dels dos moments lúdic-festius del final de Títol de l'exposició, us animo amb fervor al fet que entre aquest dijous 2 i dissabte que ve 4 de setembre, no deixeu de passar en horari de galeria per a veure les obres de Yannick. Les connexions que ha estat elaborant durant aquest estiu per a complir els 10 preceptes que Art Nou proposa en la seva gràfica (i convertir-se així en un bon artista emergent) han pres forma de preciosos dibuixos. En les imatges de dalt, veieu per exemple el seu reflex enfront de la tenacitat de Matisse per a continuar creant malgrat tot. Perquè enfront de vent, marea i covid, Yannick ha continuat dibuixant aquest estiu per a completar la seva primera exposició individual amb tota l'empenta del món. Entretant, es lliurarà el premi del certamen d'aquesta edició, i com aquí hem vingut a participar i punt, estem la mar de tranquis. Perquè jugant bé, mai es perd.

🚢 Avui m'acomiado amb un curt documental per a tornar a jugar a imaginar. Un petit homenatge a la producció que Harun Farocki va realitzar en 1977 per a la televisió pública alemanya amb la sèrie Bedtime Stories, que oferia una mirada poc comuna al cinema infantil. Les seves filles, les bessones Anna i Lara, es veuen a si mateixes de nenes des de la seva jo adult, responent a les figuracions del seu pare sobre com els avanços de l'arquitectura i les grans obres d'enginyeria civil s'omplen de màgia enfront de la mirada infantil. Feliç tornada al col·le.

Amb amor,
Chiquita