Estimades persones:

Quin perill la fama, veritat? I que perillosos els estigmes que pengem o se'ns pengen i que després costa una vida despenjar. Però, sobretot, quin perill quan es fa en nom de la llei. Perquè convertir en amenaça i expulsar de la vida útil als qui són o actuen diferent, en falsa defensa de la dignitat humana, és una de les formes d'ostracisme més indignes a les quals es pot sotmetre a un ésser humà. I si viure amb llibertat i coherència a la pròpia naturalesa ens pot portar a les persones una vida sencera, arrabassar-li la llibertat i l'autoritat a qui ho intenta amb decisió, sense fer malament a ningú, hauria de considerar-se un crim.

En el marc de l'actual exposició, Daniel Gasol presenta reflexions i dades que permeten establir una radiografia sobre la mecànica legislativa, jurídica, mèdica i de classe que, recolzada en la legislació, castiga als qui fan el que volen (i poden) amb la seva vida. Realitzada mitjançant fotocòpies de lliure circulació i sense ISBN, aquesta publicació recull els assajos que l'artista ha escrit arran de l'estudiat sobre les lleis de Vagos y Maleantes (1933-1970) i de Peligrosidad Social (1970-1995) en llibres i treballs de recerca jurídics, sociològics i en converses amb persones expertes en la matèria. Una resposta ferma al crit de "pobre y mariquita" del qual Daniel porta defensant-se amb contundència des dels 9 anys. El llibre està a la venda i podeu punxar aquí o al botó groc per a comprar-lo. Més a baix, altres idees per a promoure la resistència a mirar cap a un altre costat.
 

👉 Aprofundint en la idea de "podria haver estat jo", Daniel Gasol ens convida dijous que ve 20 de gener (de 19 a 20.30 h) a participar en un taller per a elaborar el nostre expedient personal en La Model de Barcelona . L'ex centre penitenciari és un dels llocs on les persones detingudes per la Llei de Vagos y Maleantes (1933-1970) i la Llei de Peligrosidad Social (1970-1995) eren retingudes i empresonades amb l'objectiu de complir les seves penes. In situ, ens pensarem des de la dissidència, atès el jo i les circumstàncies, i consultant documents reals que traslladarem i connectarem a les nostres històries personals. L'activitat és gratuïta i podeu apuntar-vos aquí.

 

👉 Una altra activitat que celebrarem a La Model amb Daniel Gasol és la taula rodona "Legislació i drets socials" al costat d'Antoni Ruiz i Silvia Reyes, dos de les persones expedientades per les lleis de Vagos i Maleantes i de Peligrosidad Social. El dijous 27 de gener, de 19 a 20.30 h, escoltarem de primera mà les experiències i processos judicials d'Antoni i Silvia, als qui el poder legislatiu va convertir en delinqüents i els hi va fer pagar les seves penes treballant per a l'Estat. L'activitat és gratuïta i us podeu inscriure aquí.

A més, el dimecres 2 de febrer a les 19 h tenim l'última visita guiada amb l'artista a la galeria. Encara queden places per a apuntar-vos aquí.
 

📽️ Avui m'acomiado rescatant un cant a la llibertat, el de Hedwig, que 20 anys i escaig després de la seva estrena continua sent el musical de culte ‘queer’ que li va valer a John Cameron Mitchell la millor direcció i el premi del públic a Sundance. Si no l'heu vist, en línia podeu trobar Hedwig and the Angry Inch de manera més o menys pirata. 

Borja Bas va escriure al desembre aquest article que desplega múltiples i actualitzades visions de la pel·lícula. El que més m'agrada és la resposta de Cameron Mitchell al final de l'article: "Hedwig se saltaria els pronoms. Cadascun som nosaltres mateixos, un gènere únic. Quan estàs amb els teus amics no andes pensant en sexualitats o gèneres, tan sols acceptes com són. En última instància, aquest hauria de ser l'objectiu en la vida. Socialment també: parar-nos menys a pensar en què és l'altra persona i limitar-nos a ser i deixar ser." 

Amb amor, 
Chiquita