Un terç del pastísl 🍰

Estimades persones:

Feliç any nou? La meva estimada Sonia Pulido diu que fins al 31 de gener encara podem felicitar-nos, així que sí: aprofito per a desitjar-vos que aquest sigui un any de béns i que fem de 2021 el que bonament puguem, vulguem o ens deixin. Cada mes de gener m'agrada tornar a recordar amb broma la vinyeta que encapçala aquesta carta i després no penso més en ella fins al desembre, quan vaig com a pollastre sense cap i el peixet es mossega la cua. El Dia de Reis de 2014, la caricaturista Roz Chast publicava a The New Yorker aquest diagrama que clava a la perfecció la sensació de possibilitat i bons propòsits (tan habitual de principis de any) per a fer-nos entendre immediatament que quan acaba el mes de gener, ens hem menjat amb ell ja un terç del pastís.

Vaig començar 2021 alçant la meva copa a A*DESK per a brindar pels passos que ens queden encara per donar i el dia 5 de gener (com ja és gairebé tradició des que visc en aquesta habitació), vam celebrar la Nit de Reines: una vetllada entorn del tarot per a entreveure, a través de les cartes i els seus símbols, els valors que poden ajudar-nos a abordar l'any nou. Aquí teniu un resum del que va ser la lectura d'enguany i, a continuació, alguns altres suggeriments per a una dieta artística rica en vitamines i minerals.

👉 Avui és lluna plena i estic contenta de celebrar aquest pleniluni amb l'inici de l'exposició Ubi Consistam de Marina Sagona: un projecte sobre la construcció però també sobre la difuminació de la identitat, nacional i personal. Romana de naixement i d'origen libi, Marina va començar a concebre aquest projecte en 2017, quan va rebre la nacionalitat estatunidenca després de 22 anys vivint a Nova York. Al full de sala es pot llegir un text del comissari Kosme de Barañano que tracta en profunditat diversos aspectes del projecte i al vídeo Self-Portrait, Marina s'autoretrata a través de sis entrevistes amb sis dones: ella mateixa, la seva filla i diverses amigues.

L'exposició s'inaugura oficialment demà i l'artista arribarà a Barcelona dilluns per a realitzar una residència i treballar plegades en una publicació que presentarem al final de la mostra. Les ganes d'estar juntes són moltes després de gairebé un any de converses per tots els mitjans de telecomunicació imaginables. Podeu passar per aquí la setmana que ve si la voleu conèixer.

👉 Perdent una mica el temps a Instagram vaig donar per casualitat amb Agrumist: aquest compte on la María de la Cardidad Rosillo fa un recull de papers que emboliquen la fruita, sobretot cítrics. Amb la intenció de contribuir a aquesta bella col·lecció, vaig guardar el preciós embolcall de les mandarines que el meu estimat Phillip Maisel va portar pels postres, juntament amb altres delícies, per a celebrar que havíem publicat amb èxit Two Concrete Things sense perdre del tot el cap. Aquest llibret és també una petita col·lecció d'imatges, fruit del seu treball creant natures mortes amb materials quotidians i convertint-los en objectes fotogràfics sobre els quals intervé a posteriori amb collage, incisions o dibuixos.

L'afany col·leccionista m'ha fascinat sempre i com una cosa sol portar-me a l'altra, vaig convidar amb curiositat a Mari Cari a la galeria per a saber qui estava darrere de Agrumist. L'excusa d'una nova incorporació a la seva col·lecció valdria la seva visita i va acceptar de bon grat. Gràcies a ella, tenim aquesta bona dosi de vitamina C.