La Casa Canal de Mollerussa ha estat l’escenari aquest matí de la signatura d’un conveni marc entre la Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). L’acord estableix un marc de col·laboració entre ambdues institucions per tal de potenciar les relacions científiques, tècniques i econòmiques. D’aquesta manera l’IRTA esdevé l’entitat de referència de la Comunitat de Regants del Canal d’Urgell en l’àmbit de la recerca agroalimentària a la vegada que aquesta esdevé per l’IRTA entitat referent i estratègica per impulsar projectes de recerca i innovació en els seus àmbits d’activitat.

Ambdós organismes ja han col·laborat en el passat organitzant i col·laborant en projectes i jornades relacionats amb el reg, entre d’altres àmbits. Ara, estan interessades a continuar i expandir aquesta col·laboració i es comprometen a unir esforços per establir vies d'actuació conjunta, augmentar la seva visibilitat i generar sinergies i futures col·laboracions. «Avui hem signat un acord històric perquè l’IRTA és tot un referent per tots els simposis que ha dut a terme a nivell internacional», ha constatat el Sr. Amadeu Ros, president de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell. Atès que l’activitat dels Canals i de l’IRTA està estretament vinculada a dotar de valor la cadena agroalimentària, l’acord contempla que la col·laboració s’estengui a cinc àmbits: Producció Animal, Producció Vegetal, Indústries Alimentàries, Agrosistemes i Medi Ambient i Economia Agroalimentària. «L’IRTA aporta  una visió transversal de la gestió de l’aigua a través del coneixement perquè, a banda de crear productivitat, tingui el valor afegit de generar riquesa, per transformar el territori de manera sostenible», declara el Sr. Josep Usall, director general de l’IRTA.

El conveni es contextualitza en el marc de dos projectes estratègics. D’una banda, la modernització de tota la zona regable dels Canals d'Urgell i el seu finançament amb el mínim cost de reg per al pagès, ja que la infraestructura garanteix l’obtenció d’aliments. Aquesta acció ha d’afavorir l’aparició de nous cultius i la introducció de noves indústries, amb la disposició i el suport del sector agroalimentari, aconseguint una major rendibilitat de les finques. D’altra banda, el projecte mediambiental dels Canals d’Urgell que preveu la creació d'una via verda, la conservació de les banquetes, del seu arbrat, esporga i repoblament d'arbres en totes elles. A la vegada, preveu l'adequació de totes les caselles, ponts i altres obres, conservant tot aquest gran patrimoni arquitectònic dels Canals d'Urgell amb l’objectiu de potenciar la creació d'un turisme de qualitat per a la zona regable per tal que els seus veïns puguin gaudir d'aquestes vies verdes.

Els Canals d’Urgell són una infraestructura hidràulica que constitueix la superfície més gran de Catalunya regada artificialment i ha estat vital per al desenvolupament socioeconòmic de la zona. Es tracta d’una xarxa de 325 quilòmetres de Canals, de 75.000 hectàrees de regadiu i abastiment de municipis, granges i indústries d’un territori de 90.000 hectàrees. Abasteix una població de 120.000 habitants repartits entre 5 comarques: el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Noguera, Les Garrigues i el Segrià. Aquesta infraestructura és al marge esquerre del riu Segre.

Una modernització imminent, cap a un model més sostenible de l’aigua

En breu, 160 anys després de l’inici de la construcció del Canal, els regants confien que ja puguin iniciar-se les obres de la seva modernització, un espectacular salt que significaria per al territori la segona revolució de l’aigua. L’import total previst d’inversió en la modernització del Canal d’Urgell, incloent el reg en parcel·la, se situa al voltant de 1.420 milions d’euros, i tot que el calendari definitiu no està tancat, el Departament d’Agricultura ja té en marxa els primers 4 projectes, la redacció dels quals acabarà a finals de 2021 i permetran iniciar les obres en 10.900 hectàrees, amb una inversió de 110 M€, de cara al 2022. 

Aquest projecte preveu modernitzar el sistema hidràulic amb la construcció d’una nova xarxa de reg a pressió més eficient, més sostenible. El regadiu es faria per aspersió i degoteig i això permetrà ampliar el ventall de cultius del territori. El sistema tindrà un mínim cost energètic i per aconseguir la pressió de l’aigua s’usarà l’energia fotovoltaica. Això afavorirà la reducció de costos en energia elèctrica per hectàrea i any.

Una de les vies verdes més llargues d’Europa

El projecte de la modernització del regadiu està lligat però a un ambiciós projecte mediambiental que preveu enllaçar els 325 quilòmetres de camins que circulen al voltant dels Canals d’Urgell per convertir-los en una de les vies verdes més llargues d’Europa. Respectar l’arbrat i recuperar les antigues casetes dels canalers, les persones que vetllaven per l’aigua des de l’inici de la construcció de la infraestructura són alguns dels detalls del projecte. Es tracta d’un projecte transformador dels usos de l’aigua, del paisatge però també ho vol ser de l’economia de la zona, ja que permetrà fomentar el turisme sostenible així com models de negoci basats en l’economia verda.

El projecte de modernització s’inclou dins del pla de 3.000 milions d’euros per a impulsar la bioeconomia i transformar en els pròxims anys el sector agroalimentari, forestal i marítim del Govern de la Generalitat. És un dels 10 projectes transformadors que donen resposta a les demandes de la societat i als reptes identificats en les agendes globals i europees per poder garantir la qualitat de vida de la ciutadania inclosos en el Pla de reactivació econòmica i protecció social del Govern. Aquest projecte té el suport per escrit de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, els cinc consells comarcals de l’àrea regable, els seus ajuntaments, l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA), així com de diferents empreses catalanes i de l’estat espanyol tant del sector agroalimentari, com d'altres àmbits.

L’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) és un institut d’investigació dedicat a la R+D+i agroalimentària en els àmbits de la producció vegetal, la producció animal, les indústries alimentàries, el medi ambient, el canvi global i l’economia agroalimentària. La transferència dels seus avenços científics contribueix a modernitzar la competitivitat i el desenvolupament sostenible dels sectors agrari, alimentari i aqüícola per proveir aliments sans i de qualitat als consumidors, així com millorar el benestar de la població. L’IRTA està adscrit al Departament d’Agricultura Ramaderia Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya i forma part del sistema CERCA.

Aquest missatge s'ha enviat a <<e-mail>> perquè forma part de la llista d’enviaments de NOTES DE PREMSA de l’IRTA. Pots actualitzar les teves preferències per a rebre informació sobre els teus temes d'interès.

Si vols deixar de rebre aquesta informació, pots donar-te de baixa de la llista.

2021 IRTA. Autoritzada la reproducció total i/o parcial sempre que s'anomeni la font. irta@irta.cat :: www.irta.cat ::