|
|
 |
Programa de Seguiment de Papallones de Catalunya, Andorra i Balears |
 |
Butlletí trimestral del CBMS |
Núm. 8 - Octubre 2023 |
30 anys comptant papallones! |
Enguany celebrem els 30 anys del CBMS, amb una trobada el 18 de novembre a l’Auditori de Granollers. |
 |
Durant 3 dècades, tres centenars de voluntaris han dedicat un total de 57.215 hores i 79.992 km en treball de camp, i han aconseguit observacions de més de 3 milions de papallones que han permès bastir una de les bases de dades més valuoses sobre biodiversitat a Catalunya. |
| Gràcies a aquesta feina hem pogut estudiar a fons les papallones de casa nostra, tant cada espècie amb la seva tendència com els canvis produïts en les comunitats i el medi. Aquestes dades han estat font de nombrosos estudis i publicacions científiques. El CBMS és a més a més una peça clau de la xarxa europea de seguiment de papallones que s’estén per més de 20 països, i és el programa de seguiment de fauna basat en ciència ciutadana més longeu de la Mediterrània. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Amb aquesta trobada volem posar de relleu la importància de programes de seguiment basats en ciència ciutadana que apropen la natura i la ciència a la ciutadania, a la vegada que fan una contribució molt rellevant a la ciència i, en extensió, a la conservació de la biodiversitat. A Catalunya, el CBMS és un dels puntals dels seguiments de biodiversitat i, conjuntament amb d’altres projectes, s’agrupa en el grup de recerca BiBio (Biodiversitat i Bioindicadors) allotjat al Museu de Ciències Naturals de Granollers (MCNG).
En aquesta trobada volem aplegar voluntaris, científics, naturalistes, polítics i totes aquelles persones que hagin participat en algun moment en el projecte. Us hi podeu inscriure a través del següent link: |
|
|
Pràctiques d'estiu amb el CBMS |
El CBMS ja fa anys que obre les portes a estudiants de grau o màster per a poder desenvolupar les seves pràctiques i treballs universitaris amb l’equip. Entre les tasques que es realitzen hi ha la de revisar les col·leccions faunístiques de papallones que s’alberguen al reservori del Museu de Ciències Naturals de Granollers.
Aquest estiu la Laura Blas, la Laia Moret i la Sandra Moreno s’han ocupat de digitalitzar i estudiar la col·lecció de David Adelantado, un naturalista que entre els anys 50 i 90 va capturar moltes papallones a diferents zones del territori català, tals com Collserola, Osona o diferents punts del Pirineu.
Aquestes col·leccions serveixen com a eina per al coneixement de la distribució de les espècies al passat, necessari per a entendre l’estat i les problemàtiques de les espècies al present. Podreu trobar més informació sobre la figura de David Adelantado a la web del catàleg de col·leccions del MCNG. |
|
També han fet treball de camp: han ajudat en el mostreig d'erugues de Melitaea sp. i Euphydryas sp. per estudiar l'especiació del parasitoide Cotesia sp., a la zona del Vallès i Moianès (un estudi en col·laboració amb la Universitat d'Helsinki).També han participat en el comptatge de flors per estudiar les preferències de fonts de nèctar de les papallones. Han ajudat amb les trampes de llum per papallones nocturnes al Catllar, han fet suport mostrejant l'itinerari del Turó de l'Home del CBMS i han col·laborat en prospeccions d'amenaçades. |
|
|
Jardins de Papallones |
Donem per iniciada la prova pilot del projecte escolar Jardins de papallones d’aquest curs 2023 - 2024 |
| Allarguem la prova pilot del projecte un curs més per garantir el seu èxit i reduir errors. Aquest mes de setembre vam donar el tret de sortida a la segona prova pilot del projecte amb una reunió formativa a les assessories d’Escoles Verdes de tot Catalunya.
Anem avançant a passes de gegant amb aquest projecte que serà a la vegada una guia sobre com afavorir la biodiversitat en zones urbanitzades i un programa de seguiment de papallones a l’abast de tota la població. A més, comptarà amb els dibuixos magnífics del Martí Franch. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Ara mateix aquest projecte només està obert a centres escolars dins del programa de la Generalitat Escoles Verdes, però d’aquí uns mesos l’obrirem al públic general i de cara al curs 2024-25 ja estarà disponible per a més centres escolars.
Us seguirem informant! |
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
S’obre el procés participatiu del PIPOL |
El Pla intersectorial de conservació dels pol·linitzadors silvestres de Catalunya (PIPOL), en el qual l’equip del CBMS hi està fortament involucrat, continua avançant segons el que estava previst. Una part important del PIPOL és un procés participatiu que pretén incorporar les percepcions de la societat envers la conservació dels pol·linitzadors. |
 |
Aquest procés participatiu inclou unes sessions informatives sobre aspectes importants que cal conèixer dels pol·linitzadors, en forma de dos webinars que van tenir lloc el 19 i el 26 de setembre. En el primer s’explicava el contingut de l’informe sobre l’estat dels pol·linitzadors silvestres a Catalunya, mentre que en el segon es van tractar 4 temes en forma de breus píndoles de coneixement de 20 minuts cadascuna: quines són les tendències dels pol·linitzadors a Catalunya, per què cal preservar la diversitat dels pol·linitzadors, quina relació existeix entre els pol·linitzadors i l’agricultura, i què podem fer a nivell personal per afavorir els pol·linitzadors. Les dades que es van aportar i comentar en la primera d’aquestes xerrades es basen gairebé completament en el seguiment del CBMS. Aquests dos webinars estan gravats i les sessions completes es poden visualitzar al següent link: |
|
D’altra banda, aquest procés també permet la participació directa dels ciutadans a partir de l’aportació de propostes (que es podien enviar entre el 27 de setembre i l’11 d’octubre), que després seran avaluades i prioritzades per incorporar-les al Pla. En aquest sentit, nosaltres hem presentat la proposta de “Jardins de papallones” a l’espera de saber si s’incorporarà al pla. |
|
MIGRATIO: Nou portal per registrar espècies migradores |
S’inicia un projecte per estudiar les migració de les papallones a través de la ciència ciutadana amb 3 parts ben diferenciades: |
Anàlisis de dades tant actuals com històriques per part d'un equip científic
Recopilació d'informació en forma de publicacions, articles o notícies
Campanyes de recollida de dades d'espècies concretes.
| La primera campanya d'aquesta tardor serà de 5 espècies: Vanessa cardui, Vanessa atalanta, Danaus chrysippus, Danaus plexippus i Colias crocea.
Hi podeu participar registrant les vostres observacions a Observation.org
El coordinador científic n’és el Constantí Stefanescu, també coordinador i fundador del CBMS. | |
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Finalitza l’11è Dia de les Papallones |
| Enguany hem celebrat el 11è Dia de les Papallones, una activitat coordinada des del Museu de Ciències Naturals de Granollers que consisteix en realitzar un itinerari guiat per un voluntari/a del CBMS on descobrir les principals característiques de les papallones, els hàbitats on viuen, curiositats i com podem identificar les principals espècies.
En aquesta 11ª edició hi han participat més de 260 persones i hi han col·laborat 16 entitats i institucions. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Estrenem instagram! |
Finalitzada aquesta 30ª temporada estrenem instagram! Si teniu consultes sobre papallones, ens voleu compartir contingut interessant, voleu aprendre més sobre aquests insectes o simplement voleu seguir la nostra activitat ara també ho podeu fer per instagram, a banda de X (antic twitter). |
 |
|
|
Encara no t’has descarregat Butterfly Count al mòbil? |
Fa pocs mesos que l’aplicació de eBMS funciona en català, però des d’aleshores ja s’han fet més de 2.200 mostrejos de 15 minuts i comptades més de 12.000 papallones.
Els comptatges de 15 minuts són la millor eina per estudiar comunitats de papallones en un punt mig entre les dades oportunistes i els seguiments BMS. Són versàtils i volen ser l’eina de diagnosis, prospeccions i estudis amb diferents dissenys experimentals per a papallones diürnes. Es tracta, de fet, d’un sistema estès per tot Europa que està complementant els transsectes i que són la millor opció per a persones que vulguin col·laborar però encara no s’hagin animat a participar dels seguiments a llarg termini.
Informa’t a la web de l’eBMS |
 |
|
|
Articles científics |
|
La transhumància pirinenca afecta positivament plantes i insectes en un gradient altitudinal |
Publiquem un nou treball a Journal of Insect Conservation que explica els gradients espacials en biodiversitat de plantes i insectes en una vall del Pirineu Oriental, així com els efectes del sistema de maneig basat en la transhumància tradicional. |
 | S’ha realitzat un estudi experimental en una vall que compta amb un maneig tradicional per un ramat que pastura cada any l'estatge montà i subalpí. En aquesta vall s'han observat gradients altitudinals clars pel que fa als patrons de riquesa de plantes, papallones diürnes i llagostes, amb valors majors als fons de vall (que estan situats a alçades mitjanes). |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Per estudiar els efectes de la pastura s’han definit parcel·les tancades que impedien l’accés del ramat. S'ha detectat que la riquesa de plantes disminueix quan s'aplica el tractament de tancament, pel fet que unes poques herbes s'escampen a les parcel·les tancades i dominen sobre la resta en un context de competència exclusiva. |
|  | Autor fotografies: Andreu Ubach |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
En una franja altitudinal més estreta, en les parcel·les pasturades la riquesa i abundància de papallones augmenta entre juliol i agost, cosa que no passa a les parcel·les on s'ha exclòs, mostrant així com setmanes després que el ramat pugi a l'estatge alpí els prats es recuperen mentre estan en un període encara productiu, cosa que és beneficiosa per a la fauna de papallones diürnes. Els investigadors atribuïm aquests beneficis cap a la fauna d'insectes a un sistema de maneig tradicional que portat de forma sostinguda ha permès la recuperació dels prats any rere any, ajudant així al sosteniment de la biodiversitat.
La investigació ha estat finançada gràcies a Apatura S.L., amb col·laboració d'investigadors de l'equip del CBMS del MCNG i de la UAB. |
|
|
Plasticitat tèrmica en el desenvolupament i diapausa d’una papallona de clima temperat al llarg del gradient latitudinal |
En un estudi publicat recentment a Functional Ecology on hi hem participat s’ha estudiat de quina manera les relacions entre la mida, el temps de desenvolupament i la taxa de creixement en el damer puntejat, Melitaea cinxia, es veuen afectades per l’origen de les poblacions i les condicions ambientals a què estan exposades. |  |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Autor: Constantí Stefanescu |
Concretament, es va analitzar la variabilitat d’aquests trets biològics en funció de la temperatura, al llarg d’una clina latitudinal que incloïa poblacions en 4 regions: Catalunya, Bèlgica, Estònia i Finlàndia. L’experiment va consistir en la cria de grups de 15 larves de cada regió (dues rèpliques per grup), assignats a 4 tractaments de temperatura (25ºC, 28ºC, 31ºC i 34ºC durant el dia, 8ºC durant la nit), amb un fotoperíode de 12D:12N.
Els resultats indiquen l’existència de diferències genètiques entre regions, en el sentit previsible pel que fa a la velocitat del desenvolupament larvari. Les larves de les poblacions nòrdiques necessiten una taxa de desenvolupament prou ràpida perquè puguin assolir una mida suficient per poder entrar en diapausa tot i la curta durada de la temporada favorable. Això és particularment important a baixes temperatures, comunes en aquesta regió, la qual cosa explica que sigui sota aquestes temperatures baixes quan les diferències en el temps de desenvolupament entre les poblacions del nord i sud d’Europa són màximes. La forta pressió selectiva per un temps de desenvolupament ràpid a latituds altes també es tradueix en una plasticitat menor d’aquest tret en les poblacions fineses, comparades amb les catalanes. |
 | Gràfic extret de l’article |
| En les poblacions fineses, el compromís entre el temps de desenvolupament i la mida s’ha resolt a favor d’escurçar el primer a expenses d’una mida menor. En el cas de les poblacions més meridionals, en canvi, s’ha maximitzat una mida més gran durant la diapausa, a expenses d’un temps de desenvolupament més llarg. Per tant, a diferència del que passa amb el temps de desenvolupament, la plasticitat pel que fa a la mida en el moment de la diapausa és més gran al nord que al sud d’Europa. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
En conjunt, aquests resultats no només evidencien diferències genètiques en les respostes dels trets estudiats al llarg de la clina geogràfica, sinó que demostren que les estratègies vitals més favorables varien en funció de les condicions ambientals. Així mateix, també deixen clar que per conèixer i predir millor les respostes dels organismes al canvi climàtic cal més recerca per entendre les diferències intraspecífiques en la plasticitat dels trets biològics als condicionants ambientals. |
|
|
| Autora de la fotografia de la portada: Rosa Matesanz |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Moltíssimes gràcies a tothom per difondre el projecte i per ajudar a fer créixer la xarxa de voluntaris i col·laboradors. Ens podeu seguir a twitter i a la web. |
|
El CBMS forma part del Grup de Recerca de Biodiversitat i Bioindicadors (BiBio) del Museu de Ciències Naturals de Granollers. |
|
|
|
|
|
