View this email in your browser

Programa de Seguiment de Papallones de Catalunya, Andorra i Balears

Butlletí trimestral del CBMS

Núm. 5 - Gener 2023

Final de la 29ª temporada del CBMS

L’any 2022 ha estat sec en gran part del territori. En termes generals moltes espècies han tingut un lleuger repunt respecte l’any passat, però cal tenir en compte que el 2021 va ser un any negre per a moltes papallones de casa nostra. A més, aquest augment es veu reflectit en poblacions de muntanya, mentre que les poblacions de terra baixa han patit declivis, en termes generals.

En aquest butlletí hi trobareu el balanç de la 29ª temporada, l’actualització de les tendències regionals i les notícies destacades de l’últim trimestre de 2022 i principis de 2023.

Els comptatges del CBMS el 2022

El 2022 la xarxa del CBMS ha sumat 21 itineraris nous i ha acabat l’any amb 226 estacions donades d’alta. S’han detectat 177 espècies i s’han comptat 200.304 papallones.

Aquest creixement notable està permetent consolidar l’estudi d’espècies de muntanya que fins ara no tenien prou dades per a calcular-ne indicadors d’hàbitat, fenologies regionals o tendències. Així, amb la incorporació d’itineraris com els del Pallars Sobirà, el del Serrat a Andorra o d’altres, hem aconseguit estimar aquests valors per a espècies com la donzella de la bistorta (Boloria eunomia), la muntanyesa de mollera (Erebia oeme), el brocat de la cefalària (Euphydryas desfontainii), la moreneta torrentera (Eumedonia eumedon) o el sàtir gran (Satyrus ferula).

Podeu explorar els resultats de cada itinerari a la web del CBMS.

Enguany s’han arribat a comptar fins a més de 9.000 individus de quatre espècies, sent aquestes la blanqueta de la col (Pieris rapae), l’escac ibèric (Melanargia lachesis), la bruna de prat (Maniola jurtina) i la marroneta de l’alzina (Satyrium esculi). A l’altre cantó hi ha 2 espècies que han tingut un sol comptatge i són les més escasses del projecte enguany: la pòntia dels cims (Pontia callidice) i el caparrut aranès (Carterocephalus palaemon).

2021-2022: Declivi a la regió mediterrània, increment a la muntanya

L’any 2022 ha estat sec en gran part del territori. Venim d’un 2021 que va ser un any negre per a moltes papallones de casa nostra, i moltes espècies han tingut, en còmputs generals, un lleuger repunt respecte l’any passat: un 63% han incrementat i un 37% han davallat. No obstant el que amaga aquest canvi s’observa molt millor quan es desglossa per regions climàtiques, cosa que indica de forma clara que a les muntanyes moltes papallones han pogut explotar un any de bonança, però que les consecutives sequeres que ja acumulen més d’un any continuen passant factura a les regions mediterrànies, on moltes espècies es troben a mínims històrics.

A la regió alpina, 23 espècies (32 %) han davallat i 48 (58 %) han incrementat, en regions més àrides el patró s’inverteix. A la regió mediterrània humida, d’un total de 97 espècies, 51 (53%) han davallat i 46 (47%) han incrementat. A la regió mediterrània àrida només s’han calculat tendències en 28 espècies de les quals 20 (71%) han davallat i 8 (29%) han incrementat. Comparant les dades absolutes amb estacions que s’han fet els dos anys, el nombre d’individus comptat és pràcticament idèntic (172.000 contra 170.000). Així, es pot comprovar com el que està passant a la muntanya compensa en certa manera la gran davallada dels ambients més àrids, en números totals.

Fotografia: Nymphalis antiopa (Andreu Ubach)

D’altra banda, la que ha incrementat més és la papallona de l’arboç (Charaxes jasius), que proporcionalment és la que s’ha recuperat més després de la davallada de l’any anterior. La segueixen la nimfa mediterrània (Limenitis reducta), la donzella bruna (Boloria selene) i la turquesa europea (Glaucopsyche alexis), espècie que malgrat seguir en regressió ja porta dos anys amb un creixement poblacional.

Tendències regionals

L’any 2022 s’han calculat tendències per a un total de 124 espècies, 9 més que al 2021. D’aquestes, 7 han tingut el seu pitjor any en tota la sèrie disponible, i 11 més el segon pitjor any. La tendència general observada mostra uns patrons de declivi i increment similars des de fa uns quants anys.

A nivell general s’observen 34 espècies (el 27.4%) en regressió moderada o forta, cinc més que l’any passat. 4 espècies (el 3.2%) estan en increment moderat, 29 (el 23.4%) en situació estable i 57 (el 46%) amb una tendència incerta. En conjunt, les tendències tenen sentit negatiu en 89 espècies (el 71.8% dels casos) i positiu en 35 (el 28.2%). Aquests percentatges varien segons la regió climàtica. Des del 2020 el CBMS calcula les tendències separant les poblacions de la zona alpina i subalpina, la zona mediterrània humida i la zona mediterrània àrida. Les espècies amb pocs anys de dades són en general les que es troben en una situació incerta, per la qual cosa a mesura que s’incorporen noves espècies més s’engruixeix el percentatge d’espècies en aquesta categoria. Podeu explorar els resultats espècie per espècie a la web del CBMS.

Tendència de la migradora dels cards (Vanessa cardui) a les Illes Balears

Entre elles, les que tenen una pitjor tendència són la verdeta d’ull blanc (Callophrys rubi) i la blanca de la col (Pieris brassicae), i la que els darrers anys ha tingut un major increment és la migradora dels cards (Vanessa cardui).

Trobareu la tendència de les espècies balears a l’apartat “tendència” de cadascuna de les espècies.

La web CBMS ara també en anglès

Una novetat que us portem enguany és la traducció a l’anglès de la web del CBMS.

Amb aquesta actualització volem fer arribar la informació i resultats del CBMS a la comunitat internacional. A dalt a la dreta trobareu la pestanya CA | EN per a fer el canvi d’idioma.

L’Andreu Ubach presenta la seva tesi doctoral, enhorabona!

Avui, dia 10 de gener, l’Andreu Ubach Permanyer, coordinador tècnic del CBMS i membre del grup de recerca BiBio del Museu de Ciències Naturals de Granollers, ha presentat la seva tesi doctoral titulada: “Facing global change drivers: how do Mediterranean butterflies respond?”

Aquesta tesi, que ha estat dirigida per Constantí Stefanescu, explora principalment les dades del CBMS des del punt de vista dels canvis que estan mostrant les comunitats de papallones mediterrànies en relació amb els canvis del paisatge i del clima. La tesi consta de quatre capítols, tres dels quals ja estan publicats com a articles científics.

El tercer capítol, que és l’únic que no es basa enterament en dades del CBMS, es focalitza en els efectes de la pastura en els ambients subalpins, no només sobre les papallones sinó també sobre les plantes i els saltamartins i llagostes. L’estudi es va desenvolupar íntegrament a la finca del Catllar, i va consistir en la comparació entre parcel·les normalment pasturades per vaques amb d’altres tancades durant un període de dos anys per excloure l’efecte del ramat. De fet, l’estudi encara està en curs, tot i que actualment centrat en els canvis en les comunitats de papallones i plantes.

El darrer capítol de la tesi, publicat en un monogràfic sobre ecologia de muntanya a la revista Ecosistemas, compara les tendències de les papallones més comunes en tres regions climàtiques a Catalunya i analitza, a partir d’indicadors de comunitats (TAOc, CSI, CTI i CPI), els canvis a mitjà i llarg termini que han experimentat les comunitats de papallones als ambients subalpins (vegeu l’article).

S’actualitza l’Índex Planeta Viu català, LPI-Cat, amb dades del CBMS

L’Índex de Planeta Viu (LPI, de les sigles en anglès Living Planet Index) és una mesura de l’estat de la diversitat biològica del món basada en les tendències poblacionals d’espècies d’hàbitats terrestres, d’aigua dolça i marins. A Catalunya ha estat adaptat com a producte de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat en el qual aporten dades diferents institucions catalanes dedicades als programes de seguiment de fauna de diferents grups.

L’índex mostra la pèrdua de biodiversitat a Catalunya des de l’any 2002 fins al 2021, quantificada en un 24% amb les dades disponibles. Les papallones diürnes amb les dades del CBMS són de fet l’únic grup d’invertebrats present a l’índex actualment, que mostra una tendència encara més negativa. L’indicador d’invertebrats mostra una davallada del 44% en aquests 20 anys de dades, cosa que posa de manifest el declivi generalitzat d’insectes amb què ens trobem avui en dia.

Aquest desembre es va fer l’actualització de l’indicador i es va estrenar la web on s’explica. En ella hi trobareu els resultats, tan els de l’índex general com els de cadascuna de les tendències de les espècies que el conformen. També hi trobareu respostes a preguntes sobre l’elaboració i interpretació d’aquest.

Primera trobada presencial de BMS España a Valsaín

Els dies 11-13 del novembre passat va tenir lloc la primera trobada presencial de voluntaris de la xarxa del BMS España. La trobada va tenir lloc al CENEAM (Centro Nacional de Educación Ambiental) a Valsaín (Segovia), i va ser tot un èxit d’assistència, amb més de 70 persones procedents d’una gran diversitat de punts de la geografia espanyola. L’objectiu d’aquesta trobada, similar a les que organitzem des del CBMS, era promoure l’intercanvi d’experiències i coneixements entre els col·laboradors del seguiment de papallones BMS España.

Va incloure xerrades per part dels coordinadors del projecte (Miguel López Munguira i Cristina Sevilleja), d’experts en el seguiment i conservació de papallones (Ricardo Gómez Calmaestra, Constantí Stefanescu, Robert Wilson), ponències per part dels mateixos voluntaris per explicar la seva experiència, i diversos tallers metodològics. Un dels tallers va ser revisar les aplicacions desenvolupades per Butterfly Conservation Europe per recollir dades de monitoreig, i un altre va girar entorn a les possibles metodologies per tipificar la vegetació dels itineraris BMS. Aquest és un aspecte clau per poder interpretar els canvis ocorreguts a les comunitats de papallones, que ha estat intensament explorat des del CBMS.

Fotografia: Juan Pablo Cancela

Aquesta trobada va ser la confirmació del bon estat de salut de la xarxa BMS España, que ara arriba al seu desè any de funcionament. Al llarg del cap de setmana va quedar molt palès l’entusiasme i implicació dels col·laboradors, que assegura la consolidació d’aquest projecte i obre unes bones perspectives de col·laboració amb altres xarxes BMS inclosa, lògicament, la xarxa veïna del CBMS.

Conferència sobre els Butterfly Monitoring Scheme a Europa

Els dies 30 Novembre – 2 Desembre de 2022, es va dur a terme un workshop organitzat per Butterfly Conservation Europe (BCE) sobre els projectes de monitoreig de papallones a nivell europeu. Aquesta sessió de treball va tenir lloc al ANL Conference Centre, a Laufen (Alemanya).

Els principals objectius de la trobada van ser: (1) Actualitzar la situació de cada programa BMS a Europa a partir d’un breu informe per part de cada coordinador nacional, (2) innformar a tota la xarxa de seguiment europea sobre el desenvolupament del programa SPRING, sobre monitoreig dels insectes pol·linitzadors a nivell europeu, (3) trobar solucions per als problemes amb què es troben les diferents xarxes europees del BMS i (4) discutir com utilitzar les dades d’aquests programes en polítiques d’avaluació i conservació de la biodiversitat.

Entre les xerrades que van tenir lloc en aquesta trobada, destaquen les que detallaven les eines analítiques que s’han desenvolupat els darrers anys, en gran part gràcies al suport del projecte ABLE, com ara el paquet rBMS pel càlcul de tendències i d’indicadors multiespecífics, o l’aplicació de comptatges de 15 minuts, que s’ha convertit en una eina molt potent per recollir informació sobre les comunitats de papallones arreu d’Europa.

Hi van participar prop de 50 persones, amb representació de gairebé tots els BMS actualment actius a Europa. La trobada va evidenciar la importància dels seguiments de papallones BMS a Europa, que s’han acabat constituint com un dels projectes més sòlids i científicament més potents de ciència ciutadana arreu del món.

Publicacions científiques

Quins són els factors que afecten la supervivència i dispersió de la papallona de la c blanca en un hàbitat forestal d’alta muntanya?

Aquest és el títol de la nova publicació científica de la que ha format part l’equip del CBMS. L’estiu de 2021 es va dur a terme un treball de captura, marcatge, solta i recaptura (MRR) en una població de la papallona de la c-blanca, Polygonia c-album, a la finca del Catllar (Ripollès).

Fotografia: Polygonia c-album (Clàudia Pla-Narbona)

Durant el treball de camp va ser possible capturar, marcar i alliberar 88 individus. Mitjançant un model de captura/recaptura es van poder estimar diferents paràmetres demogràfics i de dispersió per a aquesta població de la papallona de la c blanca.

Aquest treball suposa un dels pocs estudis MRR fet amb una espècie de papallona molt mòbil, i l’únic de què tenim coneixement fet amb P. c-album. Tot i les limitacions associades a aquesta metodologia, cal destacar que aporta dades sobre comportament i sobre l’ecologia de les papallones que no es poden aconseguir d’una altra manera.

Moltíssimes gràcies a tothom per difondre el projecte i per ajudar a fer créixer la xarxa de voluntaris i col·laboradors. Ens podeu seguir a twitter i a la web.

El CBMS forma part del Grup de Recerca de Biodiversitat i Bioindicadors (BiBio) del Museu de Ciències Naturals de Granollers.