|
Cicle de Jornades ICEA sobre Agricultura Regenerativa
L’agricultura regenerativa (AR) és un concepte que va ser mencionat per primer cop als anys vuitanta del segle passat pel Rodale Institute als Estats Units d’Amèrica. Va romandre més o menys oblidat fins al 2014, quan va rebre un fort impuls amb el suport polític del Departament d’Agricultura dels Estats Units (USDA) i de la Unió Europea, entre altres.
Una definició podria ser la que descriu l’AR com un enfocament conservatiu i regeneratiu dels sistemes agraris i alimentaris; consisteix en un conjunt de pràctiques que, entre altres beneficis, reverteix el canvi climàtic mitjançant la reconstrucció de la matèria orgànica dels sòls i restaura la biodiversitat edàfica amb el resultat de disminuir el CO2 a l’atmosfera i millorar el cicle de l’aigua. L’AR és una filosofia sobre com produir, que comporta l’adopció d’un seguit de principis (maneig holístic, no llaurar, etc.) i un seguit de pràctiques concretes (key line, conreus de cobertora, etc.). Malgrat la definició que s’ha apuntat abans, hi ha força polèmica sobre què és l’AR i aquesta manca de definició científica dificulta la comunicació i el debat assossegat i fructífer. Hi ha qui limita l’AR a la part productiva (agricultura) i hi ha qui ho la fa extensiva a tot el sistema alimentari.
L’AR es defineix com un sistema sostenible de produir aliments i, per tant, s’han de considerar les tres potes de la sostenibilitat: l’econòmica, l’ambiental i la social. Els seus practicants o els que han fet una aposta per anar cap a l’AR, des de petits agricultors a grans multinacionals, en la seva pràctica diària fan palesa la divergència existent sota el paraigua d’aquesta denominació. També hi ha a l’AR de forma explícita, una component regenerativa del sistema que hom, com han fet alguns autors, podria relacionar amb una voluntat de revitalització de l’espai rural, amb tot el que això comporta. En el punt en què sí que hi ha acord és a posar el sòl al centre de l’AR. El paradigma és, ja des dels inicis de l’AR, que cal tenir (regenerar) sòls sans per a obtenir una agricultura productiva i aliments sans. Cal tenir molt present que la constatació de la degradació de la biodiversitat, però també dels sòls, ha estat un dels motors que ha donat més impuls a l’AR.
Hi ha molts interrogants sobre com practicar-la i cal recerca i desenvolupament de tecnologies que estan molt lluny d’estar disponibles avui dia. Hi ha molt desconeixement sobre algun dels mantres que es repeteixen: degradació de sòls, biodiversitat, microbiologia del sòl, reemplaçament de nutrients. Del que tenim actualment en els nostres sistemes agrícoles hem de saber què es pot aprofitar per a l’AR. Es pot practicar arreu, però ha quedat clar que les seves especificitats depenen dels sòls, del clima i del substrat social, econòmic i cultural de l’indret on es vol aplicar.
L’anomenat carbon farming, que és indissociable de l’AR, planteja un seguit de preguntes que encara no sabem respondre. L’interès que avui hi ha per l’AR va lligat, en part, a la constatació que el sistema alimentari existent produeix un impacte ambiental tan gran que s’està al llindar de sobrepassar la capacitat portant del planeta. El carbon farming com a instrument efectiu per a la lluita i l’adaptació al canvi climàtic és una altra de les raons per les quals se li dedica actualment tanta atenció.
Els horitzons temporals de l’anomenada emergència climàtica són apressants, però exigeixen un debat serè sobre tema de l’AR. Davant d’aquesta situació, la ICEA es proposa obrir un debat mitjançant l’organització d’un seguit de jornades sobre l’AR que se celebraran en els mesos vinents a diferents indrets de Catalunya i en les quals es tractaran diversos aspectes de l’AR donant un relleu particular a l’agricultura que es practica en aquell territori.
Atesa la centralitat que té el sòl en l’AR, alguns autors ―després d’estudiar com s’està aplicant en casos pràctics publicats a la literatura científica fins aquest moment― conclouen que l’AR és una aproximació a l’agricultura que utilitza la conservació dels sòls com a punt d’entrada per a regenerar i contribuir als múltiples serveis ecosistèmics. Per aquest motiu, la primera jornada d’aquest cicle, que se celebrarà el 2 de desembre a Lleida, se centrarà en els sòls, també com a celebració del Dia Mundial del Sòl. Durant l’hivern, com a primera part d’aquest cicle, es realitzaran en diferents ciutats jornades sobre agricultura regenerativa i carbon farming, viticultura i fructicultura.
Jaume Boixadera Llobet, membre de la Secció de Sòls de la ICEA
|
|
|
Primera sessió del cicle sobre Agricultura Regenerativa
Aquest cicle comença el pròxim 2 de desembre a Lleida amb la jornada Sòls i agricultura regenerativa. La ICEA considera que cal obrir un debat que permeti valorar el potencial de l’agricultura regenerativa i els camins per a la seva aplicació. Aquest debat ha de tenir en compte les diferents realitats territorials i també determinats aspectes centrals de l’agricultura regenerativa, com són els sòls o el segrest de carboni a través de les pràctiques agràries. En ocasió del Dia Mundial del Sòl (5 de desembre), aquesta primera jornada sobre agricultura regenerativa se centrarà en aspectes relacionats amb els sòls.
Més informació: https://bit.ly/ICEA_SolsAgRegenerativa
|
|
|
Agustí Villarroya: «Tenim el repte de garantir una viticultura de primera divisió mundial»
Agustí Villarroya, soci de la ICEA i membre molt actiu de la Secció de Viticultura i Enologia, va rebre, el passat 4 de novembre, a Vilafranca del Penedès, un emotiu homenatge de reconeixement a la seva tasca professional en el sector de la viticultura durant més de quaranta anys. En aquesta entrevista que Montserrat Serra li fa per a VilaWeb, explica els secrets i els desafiaments perquè Catalunya continuï essent una potència mundial del sector vitícola. Avisa que no hi ha cap solució màgica. Més informació: http://bit.ly/3EGD4QT
|
|
|
Food Coop
Article de Joaquim Ros, soci de la ICEA, sobre les impressions que li va causar el nou supermercat Food Coop que, abans de l’estiu, va obrir local al passatge d’Aragó, de Barcelona. Feia temps que es parlava d’aquesta idea importada dels Estats Units, on el gran actiu, com acostuma a ser habitual a les cooperatives, són els seus socis.
Més informació: http://bit.ly/3tXq1oh
|
|
|
Un te per a estudiar el canvi climàtic
Diuen que la ciència molts cops supera la ficció i la iniciativa Teabag Index n’és un exemple. L’estrella d’aquest projecte és un objecte tan quotidià com una bosseta de te o roibos i està ajudant a investigadores de tot el món a entendre millor el canvi climàtic. De quina manera? L’Alba Anadon Rosell, investigadora del CREAF i participant del projecte, ho explica al programa Insostenibles de Catalunya Ràdio.
Més informació: http://bit.ly/3EEz0AO
|
|
|
Una web pels termes de l’agricultura de precisió
Aquesta pàgina web, promoguda pel Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió, de la Universitat de Lleida, aplega una llista extensa de termes i sigles habituals de la terminologia de l’agricultura de precisió, tant en català com en anglès. Els termes i les sigles recollits estan ordenats alfabèticament i per a localitzar-los us podeu desplaçar manualment per la pàgina, o bé podeu fer servir la funció de cerca dins la pàgina del vostre navegador per a trobar-los més ràpidament. Habitualment, aquesta funció es pot activar amb la combinació de tecles: Control + F. Esperem que us sigui d’utilitat.
Més informació: http://bit.ly/3TMUrUC
|
|
|
La colònia agrícola de Graugés
Projectada pels propietaris de la colònia de Cal Rosal, la colònia de Graugés conserva part de les construccions agrícoles i residencials i del sistema de regadiu format per deu basses artificials. La bassa més gran destaca per haver esdevingut un espai naturalitzat i una de les principals zones humides de l’Alt Llobregat.
Més informació: http://bit.ly/3OhPl1t
|
|
|
Proteïna alternativa
La proteïna alternativa és un concepte emergent en un món on la preocupació pel seu futur ha guanyat punts, on les pors estan sumant adeptes i on el canvi climàtic esdevé el fantasma capaç de fer realitat els pitjors pronòstics. Els informes de prospectiva apunten, d’una banda, al sosteniment d’un important creixement demogràfic, proper als deu mil milions d’habitants al món l’any 2050 i, de l’altra, a una millora de les dietes als països en desenvolupament. Article de Francesc Reguant.
Més informació: http://bit.ly/3X97J0u
|
|
|
Acció Climàtica presenta l’estudi dels costos d’elaboració del vi base cava
L’estudi presentat complementa el dels costos de producció de determinades varietats de raïm majoritàries en l’elaboració de cava, que es va fer públic el passat mes de juliol. Com ha explicat el secretari Carmel Mòdol: «des del Govern treballem per facilitar eines i dotar de major transparència el mercat, garantir la sostenibilitat econòmica dels productors i elaboradors i assegurar un futur possible on tots els agents de la cadena obtinguin el rendiment econòmic just i digne per la seva feina». Aquests dos estudis formen part dels compromisos adquirits pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural en el marc de la Taula del Cava.
Més informació: http://bit.ly/3ggJQU0
|
|
|
Europa segueix a voltes amb la genòmica, encara…
Fa pocs dies, la Confederació de Societats Científiques d’Espanya (COSCE) advertia en el seu Informe sobre la revisió del marc regulador de les tècniques d’edició genòmica, que la normativa que des de fa més de vint anys regula les tècniques de millora vegetal a Europea està obsoleta i que, per tant, és necessària i imprescindible una revisió urgent d’aquest marc regulador (en una sentència del 2018, el Tribunal de Justícia Europeu ja instava a revisar la norma), ja que les NGT o els NPBT, com l’eina CRISPR-Cas, ja estan sent utilitzades per altres països i marcaran el futur de l’agricultura d’àmbit mundial els pròxims anys.
Més informació: http://bit.ly/3UKfqsz
|
|
Dos seminaris web
«Renovem el país? La transició energètica i la qüestió territorial»
Quins reptes ens planteja la transició energètica? Com podem assolir-los? Com podem garantir que aquesta transició es faci d’una manera sostenible ambientalment, justa socialment, viable econòmicament i equilibrada territorialment? Aquestes qüestions van ser el punt de partida del debat «Renovem el país?
La transició energètica i la qüestió territorial», celebrat a l’auditori del CaixaForum Macaya de Barcelona, el dimecres 5 d’octubre de 2022, dins el cicle La transformació de la ciutat. La introducció i moderació de la taula rodona va ser a càrrec de Joan López, membre del Grup d’Estudis sobre Energia, Territori i Societat (Gurb) de la UAB, i els ponents que hi van participar van ser: Sergi Saladié, professor del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili; Joan Herrera, director d’Acció Ambiental i Energia de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, i Marta Morera, directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN) de la Generalitat de Catalunya. Més informació: http://bit.ly/3GpI5P2
Serveis de viticultura de precisió per a una gestió més sostenible de la vinya
Durant aquest acte es presenten les activitats i els serveis en desenvolupament del projecte VitiGEOSS (http://bit.ly/3hR8Ce2), i es destaca com es poden aprofitar les dades i els recursos públics com les dades de satèl·lit i el seu potencial per al sector vitivinícola. També compartirem experiències amb viticultors i agents del sector vitivinícola implicats en activitats d’innovació per a la digitalització del sector. Més informació: http://bit.ly/3TUbxjy
|
|
|
|
|
|
|
Agenda de la ICEA
29 de novembre: dins el cicle Innovació per a una Agroalimentació Sostenible, jornada Tendències i orientacions del consum vers l’objectiu 2030 https://bit.ly/3TnrheQ
2 de desembre: Jornada Sòls i agricultura regenerativa
https://bit.ly/ICEA_SolsAgRegenerativa
20 de desembre: Assemblea general de la ICEA
Març del 2024: Tercer Congrés Masia i Territori: «La complexitat dels nous reptes. L’oportunitat dels nous sistemes».
Consulteu els pròxims actes que hem programat a l’agenda: https://icea.iec.cat/calendar-2/
|
|
|
|
|
|
|
|
