Copy
#chiquitaroom

Estimades persones:

Bon any, bon tot. Aquí ens trobem de nou, a les portes d'un any que s'anirà desplegant davant els nostres peus, amb la sorpresa d'anar descobrint com i on trepitjar. Continuo pensant en la pregunta que la nostra estimada artista, Laía Argüelles Folch, va agafar prestada fa anys de la poeta colossal, Wislawa Szymborska: Com viure? I a pesar que encara no tinc una resposta, des que vam reactivar el projecte de Laía amb la reedició de la seva postal, m'obstino a creure que pot haver-hi un possible mètode (o varis), que ens ajudi a continuar fent camí, i en la possibilitat de generar les condicions per a entrellucar-ho i posar-ho en pràctica. Enguany, les persones qui formen part del programa collectors de Chiquita Room tindran també l'oportunitat de fer-se la mateixa pregunta i compartir les seves cavil·lacions per carta. 

Per al que crec que sí que tinc algunes respostes és per a com no viure. I preparant el projecte que estem a punt d'inaugurar, s'han aclarit encara més alguns d'aquests nos. Ja em direu si us passa el mateix quan ho descobriu. Estic molt emocionada que la primera exposició enguany sigui un projecte d'Eduard Escoffet, que presentem en col·laboració amb The Green Parrot. Les dues entitats hem unit forces per a presentar Creixement i decreixement d'Howard Roark, una exposició doble del poeta i artista sonor que suposa la seva primera mostra individual a Barcelona. Fruit de dos anys de recerca entorn de l'arquitectura racionalista i el decreixement, Eduard presenta ara el resultat de l'experimentació sobre el tema amb el so i objectes quotidians. 

L'exposició es divideix en dues parts: la primera a Chiquita Room, sota el subtítol "Faula", que inaugurem dimecres que ve 18 de gener a les 19 h. i la segona a The Green Parrot (Vilamarí 57, Barcelona), sota el subtítol "Esdeveniments", que es presenta el dissabte 21 de gener a les 12h. Formada per diferents instal·lacions, el conjunt del projecte aborda el mite del creixement indefinit i els límits materials de la vida en aquest planeta. Estem amb moltes ganes de rebre-us en sengles espais i de compartir impressions. Aquí us esperem. 


 
👉 El passat 5 de gener vam celebrar, per cinquè any consecutiu, la nostra habitual Nit de Reines i tarot i vam tornar a mirar a través de les cartes els valors que ens poden ajudar a abordar l'any nou. Qui plorarà les pedres que han caigut? En aquest resum escrit de la vetllada podeu consultar detalls de la lectura col·lectiva entorn d'un 2023 que ve dinàmic. Sembla que les cartes ens conviden a prendre acció i a fiar-nos del nostre propi instint, del coneixement que hem anat destil·lant de la nostra  experiència, confiant que hem de desfer-nos del que ja no ens serveix, sense major dolor. Des d'aquí, gràcies especialment a Cecilia, Saya i Susanna per obrir-nos les finestres dels arcans i desplegar el mapa simbòlic d'aquest any nou. La invitació és al fet que nosaltres mateixes, estimades persones, decidim activament quines rutes volem prendre.
 
👉  També estic feliç d'acompanyar avui, dimecres, 11 de gener, al meu estimat i respectat, Xavi Rodríguez Martín, a la presentació d'El cielo está enladrillado… que s'inaugura a Casa Elizalde a partir de les 19 h. Part d'aquest projecte és una sèrie d'escultures que vam presentar anteriorment a la fira d'art contemporani Swab, i que ara s'amplia. Per a la seva creació, Xavi empeny la matèria a transformar-se des de l'automàtic. Són peces que no parteixen d'una idea o esbós predeterminat, sinó que juguen amb la màgia del present i obren espais que permeten que l'aire circuli entre ells, utilitzant la tècnica del rakú. Veniu a veure-les, són meravelloses.
 
📎 Avui m'acomiado rescatant la figura Robert Filliou, qui també considerava la vida en si mateixa el més important. Seva és la frase "L'art és el que fa la vida més interessant que l'art", que per a mi té un punt místic, com una espècie de broma de bon gust que alleugereix la càrrega sobre les espatlles. Aquesta distància adequada, aquesta poètica simpàtica van ser una constant amb Filliou, que sense preocupar-se molt de la seva reputació o del valor comercial de la seva obra, es va comprometre a viure la vida com un art i a posar-lo en pràctica, romanent fidel a si mateix.

Avui us porto un concepte que va desenvolupar amb George Brecht, perquè tots els artistes fossin considerats part d'una Xarxa Eterna, que unís tot l'esforç creatiu sense competència, al marge de les preocupacions dels mitjans de comunicació o de l'establishment artístic. Aquest és un extracte de Research on the Eternal Network de 1973. 


Sempre hi ha algú adormit i algú despert
Algú somiant adormit, algú somiant despert
Algú menjant, algú famolenc
Algú lluitant, algú estimant
Algú guanyant diners, algú arruïnat
Algú que viatja, algú que es queda
Algú que ajuda, algú que destorba
Algú que gaudeix, algú que pateix
Algú indiferent
Algú que comença, algú que es deté
La xarxa és eterna


Amb amor,  
Chiquita

💌 Si te ha gustado leer, puedes reenviar esta carta.

📅 También puedes chafardear misivas anteriores. 

📌 Si aún no te has suscrito, puedes hacerlo aquí

 

🗝️ Política de privacidad y uso del lenguaje inclusivo

Te enviamos esta carta porque te has suscrito en algún momento o porque pensamos que pueda interesarte. Si no es así, por favor revisa tu suscripción. En relación al uso de lenguaje inclusivo, aquí tienes más información. 

 
Facebook
Facebook
Instagram
Instagram
Vimeo
Vimeo
Spotify
Spotify
Copyright © 2023 Chiquita Room