View this email in your browser

Programa de Seguiment de Papallones de Catalunya, Andorra i Balears

Butlletí trimestral del CBMS

Núm. 6 - Abril 2023

L’1 de març de 2023 marca una data històrica pel projecte, amb l’inici del que serà la seva trentena temporada. Tres dècades de seguiment de les papallones catalanes, cada cop amb una infrastructura i una base de dades més potents. Enguany comencem amb gairebé 180 itineraris actius, amb tots els ambients i regions climàtiques catalanes ben representades. Desgraciadament, tenim per davant el tercer any consecutiu de sequera, per la qual cosa no esperem una temporada especialment alegre per a les papallones. Veurem què passa, però!

Butterfly Count i els comptatges de 15 minuts: nou mètode d’estudi de papallones

Els comptatges de 15 minuts s’han estès com a mètode per a realitzar diagnosis, prospeccions, mostrejos en hàbitats determinats o focalitzats en una espècie concreta. Aquests es desenvolupen com a metodologia complementària als transsectes CBMS i la seva versatilitat ha permès que es consolidin com una eina d’estudi necessari en l’àmbit europeu. Llegeix la notícia a la web del CBMS i assabenta’t de més!

Presentem la guia i pòster de les Voliaines i plantes de prats de pastura de l’Alt Pirineu

El 2022 el Museu de Ciències Naturals de Granollers va impulsar un estudi amb el Parc Natural de l’Alt Pirineu sobre els efectes de l’abandonament i la intensitat de pastura sobre la biodiversitat.

Jardins de papallones a les Escoles Verdes de Catalunya

Engeguem un nou projecte anomenat Jardins de papallones que té com a objectiu principal conscienciar la societat de la importància de preservar el nostre entorn natural més proper i donar les pautes necessàries per afavorir la biodiversitat en entorns antropitzats.

Aquest projecte neix la primavera del 2023, en col·laboració amb el programa Escoles Verdes de la Generalitat, per apropar la natura i la seva conservació als més petits a partir de l’elaboració i posada en pràctica d’un projecte educatiu i científic. És un projecte vinculat al CBMS, el seguiment de papallones català que es gestiona des del Museu de Ciències Naturals de Granollers, i es nodreix de la Guia pràctica publicada l’estiu passat “Com dissenyar un jardí de papallones” que podeu adquirir al mateix Museu o a la botiga Oryx.

Després de la prova pilot el projecte s’obrirà a d’altres escoles que hi vulguin participar i també a la resta de la població, tant particulars en els seus jardins i balcons com òrgans públics en parcs urbans o horts comunitaris. Estigueu atentes a les novetats!

S’actualitza l’indicador de papallones de prat europeu amb dades del CBMS

L’indicador de papallones de prat europeu es calcula cada any agregant dades dels diferents programes BMS d’Europa per a determinar l’estat dels prats com a hàbitat essencial per a aquests insectes. Consisteix en un indicador multi-específic, que agrega la tendència de 17 espècies seleccionades de les quals n’hi ha algunes de generalistes i altres d’especialistes.

La darrera actualització incorpora les dades del 2020 i mostra dades de més de 15 països en una sola gràfica, que ensenya com al conjunt d’Europa l’abundància de les papallones de prat ha disminuït en un 36%. La intensificació de l’agricultura s’apunta com una de les principals causes d’aquest resultat al Nord d’Europa, mentre que a d’altres zones com la mediterrània s’apunta a l’abandonament de les pràctiques agroramaderes com un dels principals motors de canvi.

Podeu descarregar i llegir l’informe tècnic sencer a la web de Vlinderstitchting, el programa Holandès de seguiment de papallones.

El BiBio,del Museu de Ciències Naturals de Granollers, ja és oficialment un grup de recerca consolidat

El BiBio és un Grup de recerca en biodiversitat mitjançant l’ús de bioindicadors, que aplega les diferents línies de recerca que es duen a terme des del Museu de Ciències Naturals de Granollers.

Aquest 2023 el BiBio ha estat reconegut com a grup de recerca consolidat per la Generalitat de Catalunya. Els programes de seguiment del Museu (en papallones, ratpenats i petits mamífers) són un referent no només a Catalunya sinó també arreu d’Europa, a més d’un exemple de com la ciència ciutadana pot aportar dades enormement valuoses per fer recerca de primer nivell. Des del BiBio volem agrair tots els col·laboradors i col·laboradores del CBMS la seva tasca inestimable, sense la qual el grup no existiria. Gràcies!

Es presenta l’informe “Els pol·linitzadors silvestres a Catalunya”, que ha de servir per elaborar el futur pla de conservació d’aquests insectes

Ahir es presentava el Pla Intersectorial de Conservació dels Pol·linitzadors Silvestres (PIPOL) que és un dels eixos de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya 2030, impulsada pel Govern de la Generalitat de Catalunya. El PIPOL pretén redreçar la situació adversa que pateixen els pol·linitzadors de forma generalitzada al país, tal com ja va posar de manifest l’informe de l’IPBES l’any 2016, i vol servir de guia per marcar les línies d’actuació del futur pla de conservació de pol·linitzadors.

Aquest informe ha de convertir-se en un referent i una eina molt útil tant pels científics, perquè recull una ingent quantitat de bibliografia especialitzada i actualitzada sobre la temàtica, com per gestors i polítics perquè marca unes línies clares a seguir per millorar la situació preocupant dels pol·linitzadors, com pel públic interessat en aquests insectes i el servei ecosistèmic que ofereixen.

Publicacions científiques

Biologia i estat de conservació de la perlada de la filipèndula (Brenthis hecate)

A Catalunya, la perlada de la filipèndula mostra una regressió clara en una àrea ja de per sí restringida i subjecte a diferents amenaces. En revisem la distribució i la tendència en un nou treball publicat al Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia publicat conjuntament entre l’equip del CBMS i l’associació Paisatges Vius.

La perlada de la filipèndula (Brenthis hecate) és una papallona especialista, que utilitza la filipèndula vulgar (Filipendula vulgaris) com a planta nutrícia. És una espècie amb escasses dades històriques degut a que té poblacions molt locals i consta com a espècie vulnerable al catàleg de fauna amenaçada de Catalunya, aprovat el setembre de 2022.

Al treball s’han revisat totes les dades disponibles per a aquesta espècie, tant publicades anteriorment com resultat del treball de camp recent. En un 25% dels quadrats, les dades són anteriors a l’any 2000, la qual cosa suggereix que podria haver patit una regressió recent important.

Per ajudar a la seva conservació es proposa: (1) prospectar ambients potencials per localitzar noves poblacions, (2) ampliar la xarxa de seguiment per poder avaluar l’impacte de la gestió de l’hàbitat i del clima, (3) crear microreserves a través d’acords de custòdia i, com a darrera opció, (4) establir noves poblacions a partir de la translocació d’individus en clapes òptimes d’hàbitat.

Quins mecanismes afavoreixen l’estabilitat de les comunitats de papallones? Aquests són els mateixos al llarg d’un gradient latitudinal?

La revista Global Change Biology publica aquest article, fruit de la col·laboració de diferents equips d’ecòlegs i de la combinació de les dades de tres BMS europeus amb llargues sèries temporals, el britànic, el català i el finès.

Aquests 3 BMS cobreixen un ampli gradient latitudinal, que permet explorar fins a quin punt els mecanismes que afavoreixen l’estabilitat de les comunitats de papallones són els mateixos en diferents regions climàtiques.

Figura extreta de l’article on es mostren les relacions estudiades per explicar quins factors determinen una major estabilitat a les comunitats de papallones a a) Catalunya, b) Finlandia i c) Gran Bretanya.

L’estudi permet concloure que la importància de cada factor depèn de la regió geogràfica. A Finlàndia, la regió més freda, l’estabilitat de les comunitats es troba sobretot influïda per l’abundància de la comunitat,en el sentit previst: les comunitats amb més abundància de papallones són també les més estables. A Catalunya, en canvi, aquest factor no és gaire rellevant i,en canvi, l’estabilitat es relaciona sobretot amb la sincronia entre les poblacions de les diferents espècies de la comunitat. El Regne Unit ocupa una posició intermèdia, essent relativament importants tots dos factors. És interessant destacar que als tres països, de forma comuna, la riquesa d’espècies s’associa amb una major estabilitat de la comunitat. Aquesta relació, però, és indirecta: en les comunitats més riques en espècies disminueix la sincronia en els canvis d’abundància, i és justament la sincronia la que juga el paper més fonamental en l’estabilitat de les comunitats.

Moltíssimes gràcies a tothom per difondre el projecte i per ajudar a fer créixer la xarxa de voluntaris i col·laboradors. Ens podeu seguir a twitter i a la web.

El CBMS forma part del Grup de Recerca de Biodiversitat i Bioindicadors (BiBio) del Museu de Ciències Naturals de Granollers.