Què s’amaga darrere un got de llet? GO RUMPRINT
La incorporació de criteris ambientals en la ramaderia bovina i, en general, en les activitats del sector primari està en auge. El canvi climàtic, les polítiques ambientals europees i la pressió social, la qual demana d’una manera creixent productes més verds, són els principals responsables de què el sector ramader es mostri cada vegada més conscienciat envers la problemàtica ambiental i la necessitat de mesurar la petjada ambiental dels seus productes. El Grup Operatiu RUMPRINT, que enguany arriba a la seva fi, ha canalitzat aquesta necessitat mitjançant la quantificació de la petjada ambiental del cicle complet de producció, des de la granja fins a les botigues de distribució, de la llet de la Cooperativa de Ramaders del Baix Empordà i de la carn del Grup Viñas.
|
|
Augment dels preus dels aliments, diagnosis equivocades i solucions contraproduents
Article de Jordi Rosell, del Departament d’Economia Aplicada de la UAB i soci de la ICEA. Reflexió entorn de les causes de la pujada dels preus dels aliments motivada pel que són, al seu entendre, propostes desafortunades per a fer-hi front. Estem davant d’una problemàtica important (cistella de la compra, davallada de la producció, preus pagats als agricultors, etc.) i val la pena que en parlem. Llegir article
.
|
|
|
|
|
La Fageda, una bogeria de iogurts que fan trenta anys
|
|
|
«Fem cent milions de iogurts l’any. Tenim un 7,4 % de quota de mercat a Catalunya, on som líders de iogurt natural. Sí, en venem més que Danone, de iogurt natural. I del iogurt sense lactosa també en som líders», diu Francesc Galí, director comercial i de màrqueting dels iogurts La Fageda.
|
|
|
La poma «es fa gran» en alçada
|
|
|
Més dolça, sucosa, vistosa i amb un major grau de conservació. Així es podrien definir, a grans trets, els resultats de conrear poma en una zona de muntanya, a més de 350 metres d’altitud. L’exemple es visualitza a la Vall del Llobregós, una àrea que està a cavall de les comarques de l’Anoia, el Solsonès, la Segarra i la Noguera, on ja hi ha destinades 14 hectàrees a aquest conreu de muntanya.
|
|
|
|
Com pot salvar la indústria de la biomassa l’Espanya buidada
|
|
|
Desenes de milers de llocs de treball, un impacte econòmic de milers de milions d’euros, reducció dels incendis, afavoriment de la descarbonització. Així es beneficia el camp espanyol de la reutilització dels residus.
|
|
|
Primer Baròmetre de la Transformació Ecològica
|
|
|
La primera edició del Baròmetre de la Transformació Ecològica va ser realitzada per Veolia en col·laboració amb la firma d’investigació i consultoria Elabe, utilitzant una mostra que cobreix més de la meitat de la població mundial.
|
|
|
|
El món rural necessita habitatge de lloguer
|
|
|
En un moment en què es parla molt de despoblament i de pobles que necessiten treballadors, aflora un problema que s’agreuja a causa de la proliferació del turisme rural: la manca de cases i pisos de lloguer.
|
|
|
De la granja a la taula
|
|
|
En aquest article, Tomás García Azcárate diu que convé explicar als qui no estan familiaritzats amb la terminologia europea què són les «estratègies». En el terreny de l’agricultura i l’alimentació, es concreta en dues estratègies: la de «Biodiversitat» i la de «De la granja a la taula».
|
|
|
|
|
Observatori rural europeu
L’Observatori Rural dona suport a la producció de coneixement i té com a objectiu millorar la recollida i la difusió de dades relacionades amb les zones rurals de la Unió Europea (UE). Ofereix estadístiques, indicadors i anàlisis rellevants basats en dades de múltiples fonts i amb la granularitat territorial més adequada, tenint en compte les dimensions econòmica, social i ambiental. L’Observatori contribueix a una millor comprensió de les zones rurals i representa una font important d’informació per a la «prova rural», per a avaluar l’impacte de les iniciatives legislatives de la UE a les zones rurals, i per a aportar proves per a l’elaboració de polítiques en relació amb el desenvolupament de les zones rurals. Llegir informació
|
|
|
|
Presentació del llibre L’altre món rural. Reflexions i experiències de la nova ruralitat catalana
La presentació de l’obra va ser a càrrec de Jaume Guillamet, president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, i Rafael Giménez Capdevila, president de la Societat Catalana de Geografia. Antoni Luna, geògraf i vicerector d’Internacionalització de la Universitat Pompeu Fabra, va moderar l’acte. Hi van intervenir Rosa Cerarols i Joan Nogué, editors del llibre, i Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural. La taula rodona analitzà alguns dels principals temes tractats en el llibre editat per Rosa Cerarols i Joan Nogué: la pervivència dels tòpics sobre el món rural, les transformacions dels paisatges, les dificultats de la petita explotació familiar per a sobreviure, la manca de relleu generacional, els problemes d’habitatge, el risc d’incendis, el futur de l’agroecologia, la transició energètica a pagès o el paper de l’art i de la cultura en el desenvolupament local rural. L’acte va tenir lloc el 24 de maig de 2022 a l’IEC, organitzat per la Societat Catalana de Geografia.
|
|
|
Presentació de la Guía práctica de la nueva PAC 2023-2027
L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agronòmica, Alimentària i de Biosistemes (ETSIAAB) de Madrid va acollir fa uns dies la presentació de la Guía práctica sobre la nueva PAC 2023-2027, elaborada per Esther Herranz i publicada per Grupo Editorial Agrícola. Aquesta nova versió actualitza la informació ja publicada a l’anterior manual Guía práctica de la PAC 2014-2020, és a càrrec d’Esther Herranz García, especialista de reconegut prestigi a la Unió Europea i en assumptes públics. Experta en la matèria, actualment és articulista, conferenciant i docent, però ha passat vint-i-cinc anys de la seva vida professional en política com a diputada al Parlament Europeu.
Notícia
Document
|
|
|
|
|
|
