|
|
 |
Programa de Seguiment de Papallones de Catalunya, Andorra i Balears |
 |
Butlletí trimestral del CBMS |
Núm. 7 - Juliol 2023 |
Un lent inici de la 30ª temporada CBMS |
Amb poc més de mitja temporada ja feta, ens tornem a trobar davant d’uns comptatges més aviat pobres i amb unes fenologies inusualment tardanes. La temporada sembla especialment dolenta per als nimfalins i la papallona del lledoner, que hivernen com adult i que es detecten majoritàriament al març-abril: els comptatges d’aquestes papallones han estat molt baixos i és molt poc probable que es recuperin en els propers mesos d’estiu.
Fins a final de juny, els comptatges a les zones de muntanya han estat excepcionalment pobres, sobretot comparats amb els de l’any passat. Això es pot atribuir a la combinació d’un final d’hivern fred i uns mesos de maig i juny molt plujosos i poc calorosos, que han retardat moltíssim la fenologia. En itineraris com Les Bordes de Burg (un dels més rics de la xarxa del CBMS) el contrast entre els dos anys ha estat enorme, amb una manca gairebé total de papallones a començaments d’estiu quan l’any anterior ja hi havia el pic de diversitat i abundància. |
| Al Pirineu Oriental s’ha observat el mateix patró. L’evolució de la situació durant el juliol serà el que determinarà el balanç de la temporada en aquestes zones de muntanya. Malgrat aquesta fenologia tan tardana, destaca alguna dada sorprenent, com per exemple l’observació, per part d’en Mike Lockwood, d’un primer exemplar extemporani de la papallona de la prímula, Hamearis lucina, a mitjan març a la zona del Catllar. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
A les zones baixes i càlides de Catalunya, en canvi, la temporada sembla que es tancarà amb un balanç clarament dolent, sobretot com a resultes de l’efecte devastador de la sequera la darrera primavera. Tot i així, com a excepció, la sortida del passat maig a les comarques tarragonines va permetre constatar un any especialment bo per a l’escac ferruginós, Melanargia occitanica, que va aparèixer en abundància en moltes localitats prospectades (vegeu el següent apartat). |
Un dels aspectes més destacables d’aquest any ha estat constatar com dues poblacions de la papallona monarca, Danaus plexippus, que van colonitzar de forma sorprenent l’illa de Mallorca l’estiu passat, han estat capaces de sobreviure les inclemències de l’hivern.
Aquestes poblacions depenen del seder, Gomphocarpus fruticosus, una planta tropical naturalitzada en zones del litoral. La presència continuada de la papallona monarca durant un any sencer a l’illa de Mallorca exemplifica el procés d’expansió de les espècies subtropicals a les nostres latituds mediat pel fenomen del canvi climàtic. |
|  | Papallona monarca libant de la flor del seder a mitjan juny, en una de les poblacions mallorquines on ha estat capaç de sobreviure l’hivern (autor: C. Stefanescu). |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Una altra espècie que podria veure’s afavorida per la mateixa causa és la sageta negra, Gegenes nostrodamus, cada cop més freqüent a Catalunya i més present als itineraris del CBMS. |
|
Prospeccions de papallones amenaçades a la província de Tarragona |
El cap de setmana del 6 i 7 de maig l’equip del CBMS i l’entitat Paisatges Vius vam organitzar una prospecció multitudinària amb voluntaris especialitzats a zones poc estudiades de la Província de Tarragona. La prospecció, en la qual hi van participat 40 persones, ha estat amb la col·laboració de diferents associacions del territori local i d’abast català, tals com la Fundació Barcelona Zoo, el GEPEC, el Grup de Natura Freixe, la Societat Catalana d’Herpetologia, a més de persones voluntàries i el suport de la Generalitat de Catalunya. |
 |
Les prospeccions tenien com a objectiu ampliar el coneixement de la distribució de diferents espècies primaverals de les quals se’n té constància a la zona i que actualment s’han inclòs en el Catàleg de Fauna Amenaçada de Catalunya. De les 7 espècies objectiu, es va trobar poblacions de 4 d’elles i almenys 10 són localitats no conegudes fins ara. |
|
Escac ferruginós trobat durant les prospeccions de Tarragona (autor: Andreu Mérida) |
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
11è Dia de les Papallones |
|
Enguany celebrem el 11è Dia de les Papallones, una activitat coordinada des del Museu de Ciències Naturals de Granollers que consisteix en realitzar un itinerari guiat per un voluntari/a del CBMS on descobrir les principals característiques de les papallones, els hàbitats on viuen, curiositats i com podem identificar les principals espècies.
La majoria ja s’han fet, però queden:
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
En Pau Colom presenta la seva tesi doctoral, enhorabona! |
El passat 12 de juny en Pau Colom, col·laborador del CBMS i membre del grup de recerca BiBio del Museu de Ciències Naturals de Granollers, va presentar la seva tesi doctoral titulada: “Mediterranean butterflies in a changing environment: biotic interactions, climate-driven effects and the influence of an island context” |
 |
Aquesta tesi, dirigida per Constantí Stefanescu i Anna Traveset, s’ha fet majoritàriament a partir de les dades del CBMS, amb un paper molt important del seguiment que s’ha anat desenvolupant aquests darrers anys a les Balears. La tesi explora diversos aspectes relacionats amb la biogeografia insular, amb les interaccions biòtiques de les papallones i amb les respostes fenològiques i poblacionals al canvi climàtic. Consta de cinc capítols, quatre dels quals ja publicats com a articles científics. |
El primer capítol analitza les dades del CBMS de les estacions menorquines i compara l’estructura de les comunitats de papallones d’aquesta illa amb la d’altres que ocupen ambients similars al continent. També compara les tendències poblacionals entre l’illa i el continent (vegeu l’article).
El segon capítol se centra en l’ecologia i la distribució de les dues espècies de Gonepteryx, i explora el paper que poden tenir el parasitisme i els recursos de les larves per explicar els patrons d’abundància a les Balears i al continent. També hi ha la descripció de Cotesia balearica, una nova espècie de bracònid endèmic, que parasita les eruges de G. cleopatra a les Balears (vegeu l’article) |
El tercer capítol utiliza les dades a llarg termini de l’estació de les Closes del Tec, als Aiguamolls de l’Empordà, per explorar els canvis que experimenta la comunitat de papallones amb l’abandonament i la posterior recuperació de la pastura i el dall als prats. També posa el focus en les interaccions entre les papallones i les flors que visiten, i com aquesta xarxa mutualista es veu afectada per la gestió de l’hàbitat (vegeu l’article). |
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
| El quart capítol torna a centrar-se en les dades del seguiment a les estacions menorquines i com es veuen afectades les comunitats de papallones per l’augment de les temperatures. Un dels principals objectius del treball és posar de manifest el possible paper dels barrancs menorquins com a refugi climàtic de les papallones durant els episodis de sequera i d’onades de calor, un aspecte sobre el qual es continua treballant (vegeu l’article). |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El cinquè capítol utilitza el gruix de les dades del CBMS amb sèries llargues per analitzar la resposta fenològica de les papallones a l’augment de les temperatures. Aquest treball posa de manifest l’absència d’una resposta d’avanç fenològic generalitzat i, alhora, una relació entre les tendències poblacionals i el grau de plasticitat de cada espècie en la resposta al canvi de temperatures (vegeu l’article). |
|
Participació al eXplora STEAM 2023 amb el projecte Jardins de Papallones |
El passat dimarts 4 de juliol vam participar de la trobada eXplora STEAM que es va dur a terme a Viladecans, amb el projecte Jardins de Papallones. STEAMcat és un projecte educatiu impulsat per la Xarxa de Serveis Educatius de Catalunya (XTEC), la Generalitat de Catalunya, amb l'objectiu de promoure l'aprenentatge en l'àmbit educatiu de Catalunya. |
Aquest projecte va néixer la primavera del 2023, en col·laboració amb el programa Escoles Verdes de la Generalitat, per apropar la natura i la seva conservació als més petits a partir de l’elaboració i posada en pràctica d’un projecte educatiu i científic.
És un projecte vinculat al CBMS, el seguiment de papallones català que es gestiona des del Museu de Ciències Naturals de Granollers, i es nodreix de la Guia pràctica publicada l’estiu passat “Com dissenyar un jardí de papallones” que podeu adquirir al mateix Museu o a la botiga Oryx. |
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
El mes d’abril vam començar una prova pilot per implementar un projecte educatiu i científic a les Escoles Verdes de Catalunya dins del projecte “Jardins de Papallones”, amb les escoles: Escola Pilar Mestres, Escola Palau, Vedruna Bellpuig, Escola Joan Casas i IE Josep Maria Xandri. Aquesta prova pilot ja ha finalitzat amb èxit, i la setmana passada a Viladecans vam poder fer-ne la valoració i presentar el projecte a altres escoles interessades. |
 |
El projecte Jardins de Papallones s’obrirà a més escoles el pròxim curs escolar i a la resta de la població general del territori d’aquí uns mesos. Us mantindrem informades! |
|
Moltíssimes gràcies a tothom per difondre el projecte i per ajudar a fer créixer la xarxa de voluntaris i col·laboradors. Ens podeu seguir a twitter i a la web. |
|
El CBMS forma part del Grup de Recerca de Biodiversitat i Bioindicadors (BiBio) del Museu de Ciències Naturals de Granollers. |
|
|
|
